|
|
Cordillera blanca |
Considerada
La cadena muntanyosa tropical més alta de la terra, presenta el major
nombre de glaciars dels Andes peruans, un total de 722. De origen batolític,
va formar-se fa uns 5 ó 8 milions d'anys i predomina la roca granítica.
Es troba en la regió Xavín (exdepartament d'Ancash), entre 200
i 350 km al nord de la capital del Perú.
En els seus 180km de llarg per 20 d'ample hi ha més de 300 pics nevats
amb una bellesa i dificultat de tot tipus; 50 d'ells sobre passen els 5700 m
(Alpamayo, Piràmide de Garcilaso,....); i 32 els 6000m (Huascaran, Artesonraju,
Chacraraju,...)
La vall del riu Santa és també conegut com el "callejón de Huaylas". Aquest "callejón" està format per les vertents occidentals de la cordillera Blanca i les orientals de la cordillera Negra (sense neu i inferior a 5200m).
Amb una longitud de 160 km està dem arcat al nord pel canó del Pato (on les cordilleres Blanca i Negra es troben formant un estret congosts per on passa l'aigua del riu santa). Al sud, el pas de Conococha (4080m).
Huaraz es la capital de la província de Huaraz i del departament regió de Xavín. Es considerada la capital de l'andinisme a Perú i el punt de partida de les expedicions a la Cordillera Blanca . Es troba a 3052m sobre nivell de mar.
La
Cordillera Blanca es regeix climatològicament per dues temporades ó
estacions: l'hivernal seca (maig-setembre) i l'estival plujosa (octubre-abril).
La temporada seca s'anomena estiu, ofereix les millors condicions per practicar
l'andinisme: dies clars, precipitacions escasses i vents moderats.
Entre els 2000 i 3200 m les temperatures són suaus durant el dia i fredes
durant les nits. Des de els 3200 a 4000m es registren fortes gelades nocturnes.
Caminant fins els 4500m podem sentir la sensació de fort calor degut
a la latitud tropical.
Des de els 4500 fins els 4800 (cota on trobarem l'isoterma 0ºC ) és
localitza el vertader clima gelat. Per damunt d'aquesta altitud apareix el clima
nival propi de l'alta muntanya tropical: sol fort, sequedat ambiental, baixa
pressió atmosfèrica i temperatures que a 6000 m d'altitud, en
dies solellós sense vent poden ser superiors a 20ºC, mentre que
a la ombra o per la nit poden ser inferiors a -15ºC.
En
la cordillera Blanca hem de tindre en compte el valor de l'isoterma 0ºC
ja que pot variar depenent de la part on és trobem; aquest valor es situa
sobre els 5000m en la part occidental mentre que a la part oriental és
localitza a 4800m d'alçada.
La diferència entre les condicions de la neu de les cares nord (solellades)
i sud (a l'ombra) és notable i a la inversa que a l'hemisferi nord. Amb
orientació nord, la dura neu granitzada passa a pastosa a mig matí
poden fer-se fonda DESPRÉS D´UN DIA AMB FORTA RADIACIÓ SOLAR.
A les aristes i parets de roca, a més del que em vist podem trobar-nos
algun tram de gel negre i caiguda de pedres pegades a aquest gel.
Amb l'orientació sud, les neus pols fonda i granitzada seca permaneixquen
grans periodes de temps, a les parets empinades, motiu que dificulta el caminar
resultant de vegades fastigós. A partir dels 6000m apareix el gel amb
més freqüència.
En les orientacions est i oest es donen una mescla de les condicions.
Les característiques cornises de la Cordillera Blanca no sols colguen
a l'abric dels vents dominants, sinó també cap als dues costats,
com per exemple a l'arista somital nord del Alpamayo.
Són característiques també les escarpades canals de les
cares sud-oest del Alpamayo, Huandoy, Piramide de Garcilaso, Chacraraju, Artesonraju,…(produïdes
pel vent que puja per les cares occidentals).
Per últim cal dir que les plaques de vent (llastres de neu) són
poc comuns a la Cordillera, podem trobar-ne a la primera pendent de la cara
sud-oest del Alpamayo.
