Objectius -> Escalada amb gel

ESCALADA AMB GEL

Les condicions variables de la neu i del gel compliquen prou la classificació de les vies. Els únics que no varien al llarg de l'estació o l'any son la longitud i la verticalitat.
La profunditat de la neu, grossor del gel, temperatura que afecta condicions de la via, tots aquest factors, junt amb la naturalesa del gel i les possibilitats d'instal·lar proteccions, determinen la dificultat de la ruta. Els sistemes de graduació que s'apliquen, sobre tot, a cascades de gel i altres gels procedents d'aigua de fusió (més que sobre neu consolidada -glaciars-).

Grau de compromís: al graduar l'escala amb gel els factors determinants son: longitud de la via, perills objectius, i naturalesa de l'escalada.
I: escalada curta, senzilla i a poca distància de terra, sense risc d'allau i fàcil descens.
II: via d'un o dos llargs a curta distància dels serveis de rescat i pocs perills objectius.
III: ruta de diversos llargs a baixa altitud, ó d'un llarg a un hora d'aproximació.
IV: via de més llargs a major altitud. Aproximació de varies hores, riscs objectius i descens complex.
V: via llarga i a un lloc molt apartat, exigeix un dia sencer en completar l'escalada en sí. Muntar ràppels per descendir. Risc d'allaus i d'altres perills objectius.
VI: via llarga a un entorn alpí, amb una escalada tècnica mantinguda. Sols els escaladors d'èlit podran completar-la amb un dia. Aproximacions i descensos difícils i compromesos, amb riscs objectius sempre presents, tot açò a un lloc remot i distant de les vies de comunicació.
VII: via de VI grau però més, mantingut tot el temps. Possiblement siguen necessaris varis dies d'aproximació, amb l'existència de riscs objectius que la supervivència és qüestió de cara o creu. Escalada molt difícil tant a nivell físic com mental.

Graduació tècnica: el grau tècnic avalua el llarg més difícil; té em compte la naturalesa mantinguda de la via, l'espessor del gel i característiques del mateix (caràmbans, setes, panxes extraplomades,…):
1.- llac o llit de riu gelat (pista de gel).
2.- un llarg amb curtes seccions de gel amb pendent de fins 80º, moltes oportunitats per instal·lar proteccions i bons anclatges.
3.- gel mantingut amb pendents fins 80º, gel amb bones condicions i llocs per descansar, encara que exigeix habilitat per col·locar proteccions i muntar anclatges.
4.- un llarg mantingut vertical o quasi vertical; por tindre característiques especials (carambans, extraploms,..)
5.- un llarg de molts metres i molt exigent, possiblement 50m de gel amb inclinació 85 ó 90º, amb pocs descans entre anclatges. Es fa necessària molta habilitat per ficar segurs.
6.- gel absolutament vertical, possiblement de roïna qualitat.
7.- llarg de gel finet, vertical o extraplomat de dubtosa adherència, llarg molt exigent tant física com mentalment. Agilitat i creativitat per completar-lo.
8.- senzillament és escalada amb gel més difícil que s'han fet mai, extremadament osada i atlètica.

Amb freqüència la graduació numèrica de la escala de gel va precedida per:
WI (de "water-ice") per cascades de gel.
AI (de "alpin ice") per a gel alpí.
M (de "mixed") per a escalada en roca i gel/neu.

Sistema New England: sistema desenvolupat per a cascades existents a New England. S'aplica per al descens de rutes hivernals normals, en condicions de temps moderades.
NEI 1: cascada de poca pendent 40 i 50º.
NEI 2: cascada de poc pendent amb curts resalts de fins 60º
NEI 3: cascada de major pendent 50 i 60º, amb resalts de 70 fins 90º.
NEI 4: curtes columnes verticals amb llocs per descansar, sobre pendents 50 o 60º en gel.
NEI 5: generalment escalada sobre gel de varis llargs, amb dificultat mantinguda o columnes verticals amb poc descans.
NEI 5+: vies de varis llargs amb creixent grau d'exposició, llargues seccions verticals i dificultat extremadament mantinguda.