|
|
Objectius |
El mazizo del Huandoy te forma d'U invertida amb la verdosa llacuna Parón
al centre. Espectaculars nevats, amb parets rectes com a fletxes, així
com moltes parets de granit lliures de neu fan d'aquesta zona una de les més
boniques de la Cordillera Blanca.
Els límits geogràfics son: la quebrada Santa Creu al N, la de
Huaripampa al E i el turístic vall de Llanganuco al S.
Els espectaculars nevats que envolten a la llacuna Parón com una ferradura
son: Aguja, Caraz, Artesonraju, Parón, Piràmide de Garcilaso,
Chacraraju, Pisco i Huandoy.
A aquest massís s'accedeix millor per l'oest, per la carretera que puja
des de Caraz per la quebrada de Parón fins al llac amb el mateix nom,
punt de partida cap als nevats de dins de l'esmentada ferradura.
Aquesta desafiant paret rocosa que s'alça a l'entrada del circ de Parón ha rebut molts noms, però l'ús comú ha pres partida per l'Esfinge. Aquest nom es deu al seu paregut a un busto egipci des de la falta dels Huandoys. En la Esfinge, fins l'any 1997 hi havia 4 llargues i difícils rutes totalment rocoses, als darrers anys em assistit a un augment de rutes tant a la cara est com sud-est.
Ruta de la cara est; per O.P. Garcia i A. Gómez el 8/7/1985 (Extremadament difícil- A1-750m// 7ª).
Ruta de la cara est; per Jonas Cruces el juliol de 2000. (Extremadament difícil-6b/A3- 650m més 170m de IV grau).
Per la bellesa de la cara sud, sud-est i per l'entorn que l'envolta no ens podríem passar per alt aquest impressionant nevat, que deu el seu nom a la forma d'artesón, eixe adorno poligonal en el sostre i bòvedes d'alguns edificis.
Ruta aresta sud (Eslovena); per T. Sbrizaj, S. Semraic i B Naglic en 1993
(MD-900m).
Des de el camp morrena començar l'aproximació per la cara SE,
dirigir-se a la base del triangle el costat esquerre del mateix forma part de
la aresta sud. Atravessar la rimaya baix el vèrtex i descendir cap a
la part mixta en lo alt, tendint a la dreta, fins alcançar el cim, descens
per la cara SE.
El nom d'aquest admirable nevat, amb les característiques cares NO i SO aflautades que es reflecteixen a la llacuna Parón es deu a la seua figura, i el sobrenom és un homenatge al humanista Gómez Suarez de Figueroa que va adoptar el de inca Garcilaso de la Vega de 1563.
Ruta cara NO, primera ascensió per G. Hauser, B. Huhn i H. Wiedmann 29/5/1957 (Difícil superior- 550m d'escalada.)
Aproximació per la quebrada Parón, com per la cara SE del Artesonraju
per la glacera de Parón, però cap a la dreta.
Des de el camp morrena del Artesonraju atravessar ascendentment el trencat glacial
de Parón cap a la base de la Piràmide (5300m). Escalar per corredors
de gel i neu dura en la vertical del cim, canviant d'un corredor a un altre
buscant continuïtat glacial.
