Autor Tema: Cartes pobla dels pobles dels nostres voltants  (Llegit 8331 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Cartes pobla dels pobles dels nostres voltants
« el: 03 de Novembre de 2008, 13:39:37 »
Abans de començar amb les cartes pobla dels pobles veïns, voldria fer menció a una dada que em va xocar quan la vaig veure, ja que no tenia cap notícia al respecte; es tracta d'una possible etapa en la qual el castell de Culla (i, per tant, Benafigos) pogués haver estat en possessió de l'Ordre de Santiago i el castell de Les Coves (veí del de Culla) en la de l'Ordre de Calatrava.

Quan Jaume I va decidir iniciar la reconquesta, allà cap al Novembre de 1231, es va acompanyar de nombrosos cavallers, entre els quals estava Blasco de Alagón; este cavaller va ser el que va entrar a Morella, mentres Jaume I es dirigia cap a Ares. Com a premi per la conquesta de Morella, Jaume I li va atorgar a Blasco de Alagón, el 1233, els castells i les viles de Sàstago i Maria; fins 1235 va ser Blasco de Alagón qui estava en possessió de Morella i de totes les seues terres, mentres que Jaume I es va reservar la propietat d'Ares i de Castellfort. Però pareix que al Rei li interessava molt Morella, així que, a canvi d'un terç d'esta propietat (inclosos el castell i la vila de Morella), li va donar, l'11 de Maig de 1235, a Blasco de Alagón els castells de Culla i de Les Coves.

Com a propietari, va ser Blasco de Alagón qui, una vegada conquerits, va atorgar les cartes de poblament dels pobles d'estos dos castells, signant les de Benassal, Albocàsser, Catí i Vilafranca a 1239; quan es va atorgar la carta pobla de Culla, l'any 1244, ja no va ser Blasco de Alagón qui la va signar, sinó la seua filla Constança, casada amb Guillem d'Anglesola. Els mateixos signants apareixen a la carta pobla de Vistabella (1251), mentres que a les de Torre En Besora (1269) i Atzeneta (1272) apareix el fill de Constança, que també es deia Guillem d'Anglesola. Fins ací, tot correcte: Blasco de Alagón i els seus hereus atorguen les cartes de poblament de les viles, castells i llocs de les propietats que els va assignar Jaume I com a contraprestació a la conquesta de Morella.

Però hi ha una part de la història que no ha tingut el mateix resó que la resta; a Blasco de Alagón no li va agradar massa la pèrdua d'un terç de Morella (inclosos la vila i el castell) i va tindre algun que altre litigi amb el Rei per este assumpte. De fet, alguns historiadors afirmen que Blasco de Alagón pogué morir, entre 1242 i 1244, en alguna batalla contra Jaume I per les seues desavenències amb Morella; éssent açò d'esta manera, no pareix congruent que els hereus de Blasco de Alagón continuaren posseient les propietats donades pel propi Jaume I.

Doncs bé: la carta pobla d'Albocàsser (pertanyent al castell de Les Coves) va haver de ser confirmada al 1242 per Fra López Martínez, comendador major d'Alcanyiz, que pertanyia a l'Ordre de Calatrava; i la carta pobla de Vistabella va haver de ser confirmada també, el 1382, per Amberto de Tous, Maestre de l'Ordre de Montesa. Quin motiu havia per a haver de confirmar dos cartes pobla que ja havien estat atorgades per Blasco de Alagón o pels seus hereus?

El castell de Les Coves (i, per tant, Albocàsser), segons alguns historiadors (com Manuel Betí), mai va ser heretat pels hereus de Blasco de Alagón, just perquè Jaume I els el va confiscar com a pena per haver-se revelat contra ell; així doncs, amb açò s'explicaria la confirmació de la carta de poblament d'Albocàsser per part de l'Ordre de Calatrava, a qui va poder passar la propietat d'eixe castell. Però hi ha alguna cosa més.

El 1244, Jaume I ven el castell de Morella, junt a altres propietats seues, a l'infant Pere de Portugal (a canvi del Comtat d'Urgell i de les Illes Balears); tot i que Blasco de Alagón i els seus hereus eren els propietaris de dos terços de Morella, les seues signatures no apareixen a eixe intercanvi. Tot indicaria, per tant, que Jaume I també va confiscar eixos dos terços propietat de Blasco de Alagón.

I el castell de Culla? Es van quedar els hereus de Blasco de Alagón amb el castell de Culla, havent-se quedat sense Morella i sense Les Coves? Quina explicació té, aleshores, la confirmació de la carta de poblament de Vistabella un segle després?

Segons explica Robert Ignatius Burns, S.J. al seu treball The Crusader Kingdom of Valencia (1969), l'any 1244 es va signar algun tipus d'acord amb el Maestre d'Uclés (a Conca), Pelayo Pérez Correa, segons el qual el castell de Culla s'intercanviava pels castells de Bellpuig i de Golmers; el Monasteri d'Uclés pertanyia a l'Ordre dels Cavallers de Santiago, i a 1274 (any de la mort de Jaume I) hi ha algun document que podria confirmar que Culla estava en mans d'eixa Ordre i no dels hereus de Blasco de Alagón.

Tot tindria una explicació si estiguerem davant un conflicte jurisdiccional per la negativa de Blasco de Alagón i dels seus hereus a perdre les propietats que els havia donat Jaume I, qui podria haver venut totes eixes propietats a altres nobles com a càstic per aquella suposada sublevació de Blasco de Alagón; però vegem què diuen exactament els documents disponibles.

Blasco de Alagón diu al seu testament (de 1239) que pateix una greu enfermetat i que per això deixa en mans del seu cunyat, Pedro Sessé, el repartiment de les seues pertenències entre la seua filla Constança i el seu net Blasco (doncs el seu fill Artal havia mort eixe mateix any durant una batalla a Sax); a eixe testament, Blasco de Alagón segueix posseient part de Morella i el castell de Culla, però no es fa cap referència al castell de Les Coves. Als testaments de Guillem d'Anglesola (publicat pòstumament a 1260) i de Constança (de 1263) consta la propietat del castell de Culla (que passarà a mans del seu fill Guillem d'Anglesola), però no la de Morella ni la de Les Coves.

Tot i això, la possessió de Culla i de Morella per part de Guillem d'Anglesola (el fill de Constança) està documentada mitjançant un litigi entre este i Blasco de Alagón (ambdós nets de Blasco de Alagón), resolt pel propi Jaume I a 1264 sense posar en dubte la legitimitat d'ambós litigants; per tant, ni el castell de Culla ni les propietats de Morella van ésser confiscades a Blasco de Alagón per Jaume I, doncs el Rei accepta resoldre el litigi entre dos hereus del teòricament sublevat.

Ací hem de tornar a la venda del castell de Morella de 1244, doncs pareix clar que, si 20 anys després d'aquell intercanvi (en el què no van participar els hereus de Blasco de Alagón) encara figuraba com a propietari de part de Morella Guillem d'Anglesola (net de Blasco de Alagón), això vol dir que Jaume I només va vendre a l'infant Pere de Portugal la seua part o què a la venda es van mantenir almenys alguns dels privilegis atorgats inicialment a Blasco de Alagón.

Però seguim amb la documentació posterior; la carta pobla d'Atzeneta (de 1272) també és atorgada per Guillem d'Anglesola, de manera que podem assegurar que, dos anys abans de la mort de Jaume I, el castell de Culla encara estava en mans dels hereus de Blasco de Alagón. És també Guillem d'Anglesola el que atorga el 1273 la carta de poblament del Castell Vell d'Atzeneta a Bernat de Guimerà, reservant-se una sèrie de drets que li cediria definitivament dos anys després (1275).

I què va passar amb el castell de Les Coves? A la confirmació de la carta de poblament d'Albocàsser s'afirma, efectivament, que el castell de Les Coves és propietat de l'Ordre de Calatrava («loco qui dicitur Albocacer, in termino de illis Covis de Avinromano, erga ordinem nostrum habetis») i que els hereus de Joan Brusca (a qui se li va atorgar la carta de poblament) no tenen potestat per a canviar la titularitat d'Albocàsser.

Com ja he dit abans, al testament de Blasco de Alagón (de finals de 1239) ja no es fa cap referència al castell de Les Coves; la carta pobla d'Albocàsser la confirma el 1242 l'Ordre de Calatrava; la carta pobla de Tírig (part del castell de Les Coves) l'atorga el 1245 Joan Brusca; al testament de Blasco de Alagón (el net, de 1272) tampoc trobem cap referència. Però la carta pobla de Les Coves (de 1281) sí que l'atorga Artal de Alagón, fill de l'anterior i casat amb la filla de Pere III.

Les coses no pareixen tan clares como ho aparenten en un principi; quan un senyor feudal o un fill seu entraven a formar part d'una Ordre militar o religiosa donava part de les seues possessions a eixa Ordre, bé sigués la possessió mateixa o uns determinats drets sobre ella. Així, si els fills de Blasco de Alagón van entrar a alguna de les Ordres existents els van haver de cedir algunes possessions, tant si entraren com a cavallers com si entraren com a religiosos (cada fill tenia encomanat un destí); sabem que els fills de Blasco de Alagón Artal i Constança no van entrar com a religiosos a cap Ordre, però sí que sabem que l'home de Constança va entrar com a cavaller a l'Ordre del Temple, igual que un dels seus fills (del mateix nom). Les relacions amb el Monestir d'Uclés provenen dels Anglesola i no dels Alagón, tal i com es desprén del testament de Guillem d'Anglesola (on apareix un frare anomenat Petrus de Porta Rege, de l'Ordre d'Uclés, no havent cap menció ni a eixa Ordre ni a eixe Monestir ni al testament de Blasco de Alagón ni al de Constança); per referències posteriors (quan Jaume II demana al Papa la creació de l'Ordre de Montesa) sabem que l'Ordre d'Uclés no estaba totalment reconeguda com a tal per l'esglèsia fins almenys l'any 1311, formant part fins eixe moment, per tant, de l'Ordre de Santiago. Quina relació havia, per tant, entre l'Ordre de Santiago i el castell de Culla? Jo no l'he trobada a cap document fora d'allò explicat per Robert Ignatius Burns, S.J.; sí que és cert que als testaments dels Anglesola apareixen tant personatges del Monasteri d'Uclés com la propietat del castell de Golmers o el de Bellpuig, però no he trobat res que certifique que els Anglesola pergueren o transmitiren la propietat del castell de Culla a canvi de cap altre castell, i menys a canvi d'eixos dos castells, que pertanyien als Anglesola des de 1079 el de Golmers i des de 1139 el de Bellpuig.

Respecte al castell de Les Coves, és conegut que Blasco de Alagón sí que el va vendre a l'Ordre de Calatrava, teòricament per a fer front als seus deutes; l'Ordre de Calatrava va designar a Joan Brusca per a què exercís de senyor feudal als pobles d'eixe castell, i com a tal va ser confirmat com a poblador d'Albocàsser (1242) i va ser qui va atorgar la carta pobla de Tírig (1245). Finalment, l'Ordre de Calatrava va fer una permuta, el 1275, en favor d'Artal de Alagón (besnet de Blasco de Alagón), qui 6 anys després atorgaria la carta pobla de Les Coves.

En el cas de Culla, la relació amb l'Ordre de Santiago degué ser estrictament (i com a molt) per drets sobre els delmes (els coneguts "diezmos") que potser els Anglesola van atorgar al Monasteri d'Uclés, igual que van atorgar a l'Ordre de l'Hospital la rectoria de l'Esglèsia de Sant Joan de Culla.

Quedaria per determinar la raó per la què l'Ordre de Montesa torna a atorgar la carta de població a Vistabella al segle XIV. Tot un misteri.
« Darrera modificació: 03 de Novembre de 2008, 13:49:54 per Pere Escobar Solsona »
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Carta pobla de Culla
« Respondre #1 el: 03 de Novembre de 2008, 13:52:03 »
Hoc est transllatum bene et fideliter factum in locho de Cuylla, XX die mensis febroary anno a Nativitate Domini Mº CCCº LXXº quarto, sumptum a quodam instrumento publico domini Guillermi d'Angullarya et Constancia, eius uxoris, tenor cuius sequitur in hunc modum:

In Dei nomine.

Sit omnibus manifestum, quod nos Guillermus de Angularia et Constancia uxor eius, ambo insimul, per nos et omnes nostros presentes atque futuros,damus et concedimus ac in presenti tradimus vobis, Simoni de Culla et Guillermo Berenguer, nunch et in perpetuum ad populandum, videlicet locum nostrum de Culla cum omnibus suis terminis, qui dividantur ad sexaginta populatores, ad decimam et primiciam tantum.

Termini vero dicti loci, sic determinatur et confrontatur: de podio de Moncatil vadit directe ad baranchum del Mançanar, et intrat ad rivum qui descendit dels Albers. Et de dicto rivo vadit et ferit in rivum Sichum. Et rivum rivum vel cursum vadit ad terminum de Alcalaten, et dividit cum termino de Vilafames. Et intrat ad ramblam de Carbonera, et dividit cum termino de la Serra. Et ramblam in sursum dividit cum termino de Ares. Et ascendit in serra de Foveis, et vadit directe a Mochellos. Et de Mochellos ascendit directe in dicto podio de Moncatil.

Sich predicte afrontaciones includunt et determinant per circuhitum, sic damus et concedimus vobis et dictis populatoribus et vestris, presentibus et futuris, nunch et in perpetuum ad populandum dictum locum nostrum de Culla, sub tali tamen pacto et condicione quod sitis populati semper ad bonos foros, usos, consuetudines et privilegia civitatis Cesarauguste, que modo habet aut deinceps habuerit quolibet modo vel ratione.

Etiam volumus et concedimus vobis et dictis populatoribus nostris, presentibus et futuris, quod in unoquoque anno possitis semper eligere justiciam, juratos, et omnes alios officiales, quos eligere volueritis in dicto loco, et ponere ibi fabros et carnifices ad voluntatem vestram, prout vobis videbitur, mandato alio nostro in aliquo non expectato.

Judex tamen, qui pro tempore fuerit in dicto loco, teneatur terminare omnes causas, tam civiles quam criminales, que advenerint in dicto loco et terminis suis, iuxta forum Cesarauguste.

Verumtamen, si aliquis vicinus aut habitator dicti loci fuerit gravatus de sentencia aliqua, lata per justiciam dicti loci, aut de aliquo injusto mandato nostro sibi facto, possit apellare et suam apellationem emitere versus justiciam Aragonum vel çalmedinam Cesarauguste, sine aliquo contradicto nostro et succesorum nostrum.

Etiam volumus et concedimus, quod infra terminos dicti loci possitis facere defesas et bovalares, ad opus bestiari vestri et populatorum predictorum, presencium et futurorum.

Sic damus vobis et vestris succesoribus dictum locum, ad populandum, cum omnibus terminis suis, venacionibus, fustibus, lapidibus, aquis, arboribus, paschuis, erbis, erbaticis, montaneis seu vero montibus, et cum omnibus terris cultis et incultis, franche, libere et quiete, ad omnes vestras vestrorumque voluntates perpetuo faciendas, sine aliqua exactione et servicio seu quantitate, ut dicti populatores presentes atque futuri teneamini nobis seu aliqui nostrorum, aut successores nostros, solvere atque dare aliquo tempore.

Exceptis tamen quod retinemus nobis et successoribus nostris, in dictis populatoribus presentibus et futuris, habitantibus et habitaturis in villa et terminis dicti loci, juramentum fidelitatis et legalitatis. Quod juramentum teneamini nobis et dictis successoribus nostris reddere et prestare, quandocumque nobis placuerit.

Et teneamini nobis et sancte matri Eclesie solvere atque dare decimam, ut est asuetum, in civitate Cesarauguste.

Etiam, volumus ac concedimus vobis, dictis populatoribus et vestris, presentibus et futuris, quod habeatis et accipiatis semper et in secula seculorum, primiciam dicti loci et terminorum suorum, ad reparacionem eclesiam et murorum dicti loci.

Et unquam ab eadem teneamini nobis vel successoribus nostris, presentibus et futuris, reddere compotum aliquod seu rationem.

Retinemus etiam in dicto loco et suis terminis, molendina et molendinaria atque furnos, tamen propter hoc non intendimus quod unusquisque vestrum non possit quoquere ad suum larem panem decentem cum sibi placuerit.

Et hec omnia predicta et singula, ut superius sunt contenta, damus et concedimus vobis, dictis populatoribus presentibus et futuris, prout melius ac utilius dici et intelligi possunt, ad bonum et sanum intellectum et comodum vestri et vestrorum.

Et ut hec omnia majori gaudeant firmitate, ambo insimul, per nos et omnes nostros presentes ac futuros, juramus per Deum ac super sacrosancta quatuor evangelia omnia predita et singula attendere firmiter ac observare, et non in aliquo deficere, sich Deus nos adjuvet et hec sancta quatuor evangelia a nobis et manibus nostris corporaliter tacta.

Et nos, predictus Guillermus de Angularia, qui in testimonio premissorum presentem cartam sigillo nostro pendenti duximus roborandam.

Quod est actum in Culla, X kalendas aprilis, anno Domini millesimo CCº XXXXº IIIº.

Sig+num Guillermi de Angularia. Sig+num Constancie eius uxoris, qui hec laudamus et concedimus, testesque firmare rogamus.

Sig+num Simonis de Culla. Sig+num Guillermi Berenguer, populatorum predictorum.

Sig+num Bernardi de Guimera, militis. Sig+num Berengarii d'Orpinell, militis. Sig+num Raymundi de Canet. Sig+num Petri Roig, testium.

Sig+num Dominici Petri, abbatis de Benaçal, qui hanc cartam scribi fecit, clausit et signavit.

Se+nyal de.l honrat en Guiamó Biota, justícia del loch de Culla, qui vist e regonegut l'original de la present carta, en lo present tresllat la sua acturitat e decret prestà e donà a mí, notari dejús scrit, de la mia pròpia mà scriure ffeu, en presència d'en Pasqual Simó, veý de Benaçal, e en Berthomeu Angevý, e en Domingo Miralles, fill d'en Pere, vehyns de Culla.

Se+nyal de mi, en Jachme Gargil, notari públich per actoritat del senyor rey d'Aragó, e per tota la terra e senyoria sua, qui en lo present treballat per testimoni m·i scriví.

Sen+yal de mi, en Jacme Ros, per aucturitat real notari públich, per tota la terra e senyoria del senyor rey, qui en lo present traslat per testimoni dejús me scriví.

Se+nyal de mi, en Pere Miralles, notari públich de Culla, qui lo present tresllat per manament del desús dit honrat justícia, de la mia pròpia ma scrivý ab sobreposat en lo XXVIèn recgló, que diu "abbatis", e bé e fellment ab lo horiginal de aquell comprový e cloý en lo loch e dia e ayn en lo primer recgló contenguts.
« Darrera modificació: 03 de Novembre de 2008, 13:55:39 per Pere Escobar Solsona »
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Carta pobla de Vistabella
« Respondre #2 el: 03 de Novembre de 2008, 13:58:40 »
In Dei nomine.

Notum sit cunctis hominibus presentibus et futuris, quod nos, Guillermus de Angularia, et dompna Gonstança, eius uxor, uterque nostrum insolidum, per nos et per omnes successores nostros, cum hoc publico instrumento perpetuo valituro, damus et concedimus et in presenti tradimus vobis, Berengario de Calaterra, et Dominico Sancti Guillermi, et Guillermo Colon, et Bernardo de Quadres, ilum locum nostrum qui vocabatur Vistabella, cum suis terminis, in qua loco populetis ducentos populatoribus, et dividatis bene et fideliter dictum locum cum dicto termino ad predictos ducentos populatoribus.

Et afrontat predicta villa, cum suis terminis, ex una parte in capud Penam Golosa, et de caput Penna Golosa vadit a Marinet, et de Marineto vadit serra serra, et vadit usque in via que transit a Chodos, et de via vadit serra serra usque ad collum altum de capud de Foya d'Ories, et vadit ad Pennam Rubeam, qua penna est in fundo de Foyes d'Ories, et de Penna Rubea ascendit usque ad talayam altam que est inter illum locum qui vocatur Arçedol et castro de Boyo, et de talaia alta vadit serra serra, vadit al Montemleoni, et de Monteleoni vadit ad Arçedolum, et de Arzedolo vadit carraria carraria usque in fundo de illo loco qui vocabatur Mosquerola, sicut aquas vertuntur versus dictum terminum de Vistabella, et de fundo de Mosquerolle vadit serra serra usque in via que vocabatur de Aledo, et de via de Aledo ascendit serram serram usque ad talayolam iuxta vilarium Farcoso, et de talayola descendit in barranco et ascendit per cenderolo Brucariorum, et ascendit usque in vistam de campo qui dicitur de Arzedolo, et in capud serre, et vadit serra serra sicut aquas vertuntur versus dictum terminum de Pulcravista, usque ad sumum de barancho Valldeblasco, et de sumo vallis de Blasco vadit ad sumum de illo loco qui vocabatur Caro, et de sumo de Caro transit in serra Pennegolosa, et serra serra ascendit in summo Pennegolose.

Quidquic sub dictis afrontationibus concluduntur et terminatur, cum introitibus et exitibus, et melioramentis cunctisque suis pertinentiis, a celo usque in abisum, per omnia loca, sic damus et concedimus vobis acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus predicta villa de Pulcravista, cum suis terminis, francham, liberam et quietam, salvo tamen furnos et molendinos, et molendinarios, que ibi sunt in predicta villa et in predicto termino, quas nos retinemus ad opus nostrum et nostrorum.

Et donetis bene et fideliter decima et primicia secundum forum et consuetudinem Cesarauguste; quam decimam donetis nobis et nostris, et primicia habeatis vobis acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus de predicta villa et de termino, sicut mos est Cesarauguste.

Et sic promitimus et convenimus vobis et vestris, dictum locum cum omnibus suis pertinentiis facere, habere, tenere, posidere, cum terris, cum aquis et montaneis et planis, cum pratis et herbis, et pastibus, et venationibus, et arboribus que ibi in dicto termino facti et faciendi sunt de omni genere, et roquis et lapidibus, nemoribus, et cum omnibus aliis ademprivis que cogitari vel intelligi potest, sicut melius vel utilius dici potest sive scribi potest, vestro comodo et salvamentum et vestrorum.

Sic damus et concedimus vobis, acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus et morantibus de predicto loco, franchum, liberum et quietum, ad bonum forum et consuetudinem Cesarauguste, salvo tamen in omnibus et per omnia iure et dominationis nostro et nostrorum.

Et damus et concedimus vobis, acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus et morantibus de predicto loco, foros et usaticis civitatis Cesarauguste, salvo tamen quod si forte aliquis de vobis, acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus, senserit se agravatum de sententia quas justicia de predicta villa dederit, quod primam apellationem positis facere in pose juratorum de Pulcravista, et hoc damus et concedimus pro libertate de predicto loco, vobis et vestris, imperpetuum.

Et damus et concedimus qud in dicto termino habeatis et positis facere bovalarium tantum, quod in dicto loco pertinet vel pertinere debet.

Et vobis, acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus de predicto loco, habeatis omnia predicta et singula sicut dictum est superius, franchum, liberum et quietum, ad omnes vestras vestrorumque voluntates inperpetuum faciendas, nos serviendi annum et die secundum forum Cesarauguste, salvo tamen sicut superius dictum est, iure et dominatione nostra et nostrorum per omnia loca.

Et sic nos et nostri promitimus et convenimus [vobis acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus et morantibus de Pulcravista] omnia predicta et singula facere, habere, tenere, expletare potenter et in pace, ad omnes vestras vestrorumque voluntates in perpetuum faciendas, ad dandum, vendendum, inpignorandum, alienandum, comutandum, preter militibus et sanctis.

Et sic nos et nostrum promitimus et convenimus vobis, acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus et morantibus de Pulcravista, omnia predicta et singula fideliter atendere, observare, et non in aliquo disrumpere, nec frangere, nec in aliquo contravenire per nos nec per interpositam personam, per nos aliqua ratione vel causa.

Item, damus et concedimus vobis et vestris, in perpetuum, fabregam vel fabregas de predicto loco, ad omnes vestras vestrorumque voluntates omni tempore faciendas, et omnia alia sicut dictum est superius, sicut melius vel utilius dici sive intelligi, sive scribi potest, vestro quomodo et salvamentum vestri et vestrorum.

Et ut hanc cartam gaudeat firmitatem, sigillis nostris pendentis munimine roboramus.

Quod est actum IIIº nonas aprilis, anno Domini Incarnatione Mº CCº Lº primo.

Sig+num domini Guillermi de Angularia. Sig+num domine Constance, uxoris eius, nos quia omnia predicta et singula laudamus et confirmamus, et firmamus, concedimus.

Huius rei sunt testes, Dalmacius Sero, miles; Raymundus de Biunium, miles; Raymundus de Vergós, Bernardus de Guimerano, Bernardus Suserium, Petrus Galceran, Raymundus de Sa Corbella, et Raymundus de Copons.

Sig+num Arnaldi Pelegrini, notarii de Pulcravista, qui hoc scribsit.
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Carta pobla d'Atzeneta
« Respondre #3 el: 03 de Novembre de 2008, 14:03:45 »
Noverint universi, quod nos Guillermus de Angularia, per nos et omnes nostros presentes et futuros, cum hoc publico instrumento perpetuo valituro damus et concedimus et in presenti tradimus vobis, Guillermo Columba et Raymundo de Canet, illum locum nostrum qui vocatur Adzaneta, cum suis terminis, in quo loco populetis octoginta populatoribus, dividatis bene et fideliter dictum locum cum dicto termino ad predictos octaginta populatoris.

Et affrontat predicta villa, cum suis terminis, de prima parte in termino de Exemen d'Urrea, de secunda in termino de Vistabella, de tertia in termino de Benafigos, de quarta cum rivo sico, de quinta in termino de Vilafamez.

Et propter gratiam populatorum, damus vobis populatoribus de termino de Cullar, scilicet de rivo sico usque ad collum de Spareguera, qui dividitur cum termino mansi d'en Besora, qui venit serra serra et revertitur ad predictum rivum siccum.

Quicquid sub dictis affrontationibus concluditur et determinatur, cum introitibus et exitibus et melioramentis cunctisque suis pertinentiis, a cello usque in habissum, per omnia loca, sic damus vobis et concedimus acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus de predicta villa de Adzaneta cum suis terminis, franchum et liberum et quitios, salvo tamen furnos et molendinos et molendinarios, que ibi sunt in predicta villa et in predicto termino, quas nos retinemus ad opus nostrum et nostrorum.

Et donetis bene et fideliter decimam et primiciam secundum forum et consuetudinem Cesarauguste, quam decimam donetis nobis et nostris, et primiciam habeatis vobis acaptatoribus et populatoribus de predicta villa et termino, sicut mor est Cesarauguste.

Et sic promittimus et convenimus vobis et vestris dictum locum cum omnibus suis pertinentiis facere, habere, tenere, possidere, cum terris, aquis, montaneis et planis, cum pratis et erbis et pascuis, venationibus et arboribus que ibi in dicto termino facti et faciendi sunt de omni genere, et roquis et lapidibus, nemoribus, et cum omnibus aliis ademprivis, et cum trobis et cum omnibus que cogitari vel intelligi possunt, sicut melius, utilius, dici sive scribi possunt vestro comodo et salvamentum vestrorum.

Sic damus et concedimus vobis acaptatoribus et populatoribus et habitantibus de predicto loco, franchum et liberum et quietum, ad bonum forum et consuetudinem Cesarauguste, salvo tamen in omnibus et per omnia iure dominationis nostro et nostrorum.

Et damus et concedimus vobis acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus et morantibus de predicto loco, foros, usaticis civitatis Cesarauguste, salvo tamen quod si fuerit aliquid de vobis acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus senserit se gravatum de sententiam quam justicia de Atzaneta dederit, quod primam appellationem positis facere in posse juratorum de Adzaneta. Et hoc damus et concedimus, pro liberalitate, de predicto loco, vobis et vestris, imperpetuum.

Et hoc damus et concedimus que in dicto termino habeatis quod possitis facere bovalarium, tantum quod a dicto loco pertinent vel pertinere debet.

Vobis acaptatoribus, populatoribus et habitatoribus et morantibus de predicto loco, habeatis omnia predicta et singula, sicut dictum est superius, franchum et liberum et quietum, ad omnes vestras vestrorumque voluntates imperpetuum faciendas, vos servandi annuum et diem secundum forum cesarauguste, salvo tamen sicut superius dictum est, iure et donatione nostra et nostrorum per omnia loca.

Et sic vos et vestrum promittimus et convenimus omnia predicta et singula facere, habere, tenere, possidere, explectare potenter, in pace, ad omnes vestras vestrorumque voluntates imperpetuum faciendas, ad dandum, vendendum, inpignorandum, alienandum, comutandum, preter militibus et sanctis.

Et sic vos et vestri promittimus et convenimus vobis, acaptatoribus et populatoribus et habitatoribus et morantibus de Adzaneta, omnia predicta et singula fideliter attendere et observare, et non in aliquo dirumpere nec frangere, in aliquo contravenire per nos nec per interpositam personam, per vos aliquam ratione vel causa.

Item, damus et concedimus, sicut superius dictum est, melius vel utilius dici sive intelligi scribi potest, ad vestrum comodum et salvamentum et vestrorum.

Actum est hoc VIº idus januarii anno Domini Mº.CCº.LXXº primo.

Sig+num predicti domini Guillermi de Angularia, qui hoc laudamus, concedimus et firmamus, testesque firmare rogamus, ad maiorem huius rei securitatem nostri sigilli munimine fecimus roborari.

Sig+num Galcerandi Alaman. Sig+num Bernardi de Guimera. Sig+num Petri de Concabella. Sig+num Berengarii d'Orpill. Sig+num Geraldi de Rocamora, militum et testium.

Ego Poncius Cabeça, notarius nobilis Guillermi de Angularia hoc scripsit et hoc meum sig+num aposui.
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Carta pobla de Xodos
« Respondre #4 el: 03 de Novembre de 2008, 14:05:25 »
Hoc est translatum bene et fideliter ab originale sumptum, undecimo chalendas martii anno Domini millessimo ducentessimo septuagessimo quinto, cuius series talis est:

In Dei nomine et eius gracia.

Pateat cunctis, como yo don Xemén d'Urrea, estando en mi seso et en mi plena memoria, do a poblar Chodos a don Martín Talajero e a don Valero, a los fueros e a las costumnas de Çaragoça, a dos e a todos aquellos que ellos la darán, con entradas, con exidas, a décima e a primicia, e con yerbas e con prados, e con montes e con aguas, e todas aquellas costumnes que nulla puebla e buena deve haver al buen fuero de Çaragoça.

Retengo por mí host e cavalgada, e forno e molino.

E por maior seguredad yo, don Xemén d'Urrea, juro sobre libro e la cruz, que vos atenga estas covinenças que con bos he puestas.

Testes qui esto odiron e videron, don Rodrigo de Cabanas e Fortuny de Resa, e don Sancho Portolés, e Domingo Navarro, e don Angel de Palomar.

Facta carta decimo quinto chalendis julii, quando era la Encarnación mil ducientos nonagessima secunda.

Lario de Rada, qui esta carta fizo e est signo + y puso.

Sig+num mei Petro Ferraria, notarii publici Villafameti et de Usees, qui hoc translatum bene et fideliter translatavi ab originale, et raso emendavi in quarta linea ubi dicitur "entradas".
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

 

En la Resposta ràpida pots utilitzar BBC i emoticones com ho faries en un missatge normal, però d'una manera més convenient.

Atenció: en aquest tema no s'han enviat missatges al menys des de 120 dies.
Encara que estiguis segur de que vols respondre, si us plau considera començar un nou tema.

Nom: Correu:
Verificació:
Escriu les lletres mostrats en el dibuix
Escoltar les lletres / Sol.licitar una altra imatge
Escriu les lletres mostrats en el dibuix:
De quin poble som? ¿De qué pueblo somos?:
Escriu el mil en xifres. Escribe el mil con números.: