Autor Tema: Cartes pobla dels pobles dels nostres voltants  (Llegit 8330 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: Cartes pobla dels pobles dels nostres voltants
« Respondre #10 el: 17 de Gener de 2009, 22:34:19 »
He pogut trobar el text complet d'eixe Reg. 2, f. 99 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó a una transcripció escanejada d'un llibre de 1851 de Próspero Bofarull (el Tom VIII de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón); al tractar-se d'una transcripció a partir del reconeixement digital de caracters, ixen algunes lletres extranyes que deixo tal qual apareixen. Jo crec que el document es refereix a Abenfigo i no a Benafigos, doncs el llindar anterior a «exit supra Benfigum» es refereix al camí d'Alcorisa i a Seno («sicut via de Alcorisa exit ad Seno et venit per illam serram de Seno»), dos pobles molt pròxims a Abenfigo.

Després sí que baixa fins Morella, Cinctorres o la Mola d'Ares, però ahi ja no apareix cap altra referència a eixe Benfigum:

«In Dei nomine et ejus divina gralia notum sit cunctis oct. im prescntibus atque futuriS|quod ego Ildefonsus Dei ^gratia rex Aragonis comes Barchinone et marchio Provincie fació hanc cartam populationis et fueri et doni.

Placuit raichi bono animo et spontanea voluntate quod dono atque concedo ad honorem Dei et populi christiani vobis ómnibus populatoribus qui modo estis in Camarone et qui in antea ibi venieritis populare podium quod dicitur Camarón cum ómnibus terminis heremis et populatis cum aquis et silvis et pascuis et herbis et garricis plañís et montibus nemoribus et venacionibus et cum ómnibus que ad usum hominis pertinent et pertinere debent et sicut omnia includuntur infra istos términos subscriptos scilicet de illa serra de Fos Calanda de Pitarra et vadit ad vallem de Nuce el sicut via de Alcorisa exit ad Seno et venit per illam serram de Seno et exit supra Benfigum et inclaudit Valipon et sicut vadit ad connam de Xixileu et exit ad Carrura et Aimanarellam et inclaudit Giaganlam et sicut talat et includit Petraíita et Quinquetui'ies et sicut vertunt aque de Monte Lobor versus í^uinqueturres et de iííis molis Dares et de Asclum intus et de la Lachava el de Balmana et de Balinou et de Bel et de Arber ídIus et sicut claudit Moreücm cum suis terminis quam vobis dono et concedo quando Deus dederit illam in manum christianorum et sicut de illis Germanellis et de Azenerola intus cum illa canata de Berix et de Lena de Calanda preter castrum de Bonjol versus Camaronem. Hec omnia ut dicta sunt et inclusa sicut melius dici et nominari possunt ad vestram utilitatem dono et concedo vobis et vestris imperpetuum libere et sine omni impedimento et sine omni contrarietate mei et meorum successorum salvo raeo meoruiique successornm dominio et poter>,ate 2t fidelitate in ómnibus crstns iit locis que infra dicta loca sunt et erunt í)eo auxiliante. Retineo autem üucln et ineis ad opus illius castri de Camarón duaá milicias de térra in regativo et unum cásale molendinorum et unum furnum ubi melius michi placuerit et bajulum meum sive justiciam. Preterea dono et concedo vobis et vestris in perpetuum illos bonos fueros Cesarauguste ut vos et omnis vestra generatio et posteritas populelis et silis ibi ad illos fueros liberi et franchi sine omni mala voce et sine omni corrupcione sicut melius dici et mtelligi potcst ad vestram utilitatem et vestrorum successorura et sicut melius in carta Cesarauguste continetur. Concedo similiter vobis et vestris quod non donetis lezdam ñeque pedaticum de ulla vestra mercatura per totum regnum Aragonis usque Cervariam ñeque ullam consuetudinem quam ullus mercator debeat daré. Similiter concedo vobis imperpetuum mercatum in die sabbati ita ut quicumque ibi veniat sit salvus et securus cum ómnibus suis rebus in eundo et redeundo et quod non sit pignoratus ñeque gravatus per totam viam per ullam querimoniam quam de illo habeat ullus homo. Similiter concedo ut quicumque vos vel ad vestram populariotiem venientes gravaverit *el pignoraverit vel malum fecerit injuste pcctet inichi D solidos et clamanti alios D solidos. Simiiiter si aliquis hrbuerit querimoniam de vobis vel de vestris veniat occipere directum inde in Kamaione ante meam justiciam. Similiter voló quod quicumque inter vos tenuerit per annum et diem sine mala voce domos ve! alios honores habeat de cetero i'los in perpeti:um sine omni contradiccione nisi tef)uerit ea in comanda vel in pignore.

Signum ^ Ildefonsi regís Aragonis comitis Barcbinone et marchionis Provincie.

Facta carta in Onliniana mense octobris sub era M'CC'XXXir regnante me rege in Aragone in Barchinone et in Provincia stante episcopo Gombaldo in Ilerda episcopo Richardo in Oscha episcopo Raimundo de Castro azol in Cesaraugusla episcopo Johanne Frontini in Tirasona stante seniore Ferrando Roderici in Turolio et in Darocha et in Calataiub et in Belxit Tarino in Tirassona Michaele de Sancta Cruce in Epila Petro Cornelli in Oscha Guillelmo de Castro Aszol in Aviszaula et in Ripacurtia Petro Cesse stante majoridomo regis.

Signum Berengarii de Parietibus notarii domini regis qui hanc cartam ejus mandato scripsit cum litteris s\iprapositis in linea octava
».
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Toni Estrela

  • Visitant
Sobre el llibre de Leopoldo Peñarroja
« Respondre #11 el: 19 de Gener de 2009, 11:07:37 »
Hola, bon dia:
He arribat a aquest fòrum per casualitat i només he fet una ulladeta. M'han semblat molt interessants les referències a les cartes pobla. Tanmateix, no puc estar-me de fer un comentari pel que fa al llibre esmentat pel Pere Escobar El mozárabe de Valencia del llicenciat en filologia hispànica i professor d'institut Leopoldo Peñarroja. Aquest senyor es dedica a escriure amb l'única finalitat d'exposar les seues tesis secessionistes d'una llengua valenciana (sic) totalment deslligada de la llengua catalana. L'autor defensava l'existència en València d'una llengua romanç anterior a l'arribada de les tropes de Jaume I. És a dir, que al territori valencià es parlava valencià abans de la conquesta catalanoaragonesa, un llegat cultural i lingüístic que, per tant, no deuríem als catalans, sinó a la mateixa evolució interna i aïllada de les interferències externes a la nostra llengua. No m'agraden aquestes tesis perquè són clarament manipuladores i falses, però no ho dic jo, que no tinc cap autoritat (des dels romans que respectem moltíssim, de vegades massa, l'"auctoritas"), sinó que ho diuen especialistes com:
-José Damián Roig Berenguer, Llicenciat en filología àrab i Islam per la UAM de Madrid, que diu: "Por supuesto no se olvida de recordarnos la pervivencia que tenía el romance vernáculo en el momento de la conquista cristiana basándose en la pervivencia de éste en multitud de nombres geográficos o apelativos de sus habitantes, como si la actual pervivencia de topónimos y apelativos personales de origen árabe demostrase que en la España de hoy en día se continúa hablando árabe.
A la vista de todo esto queda claro que el único fin que persigue este libro es el de fomentar el segregacionismo cultural de una Cataluña que es vista por ciertos sectores políticos y culturales como algo amenazante, aunque para ello haya que recurrir a la ciencia ficción histórica con la interpretación parcial y mal intencionada de las fuentes. Ya se sabe: en política todo vale".

-Mikel de Epalza, recentment desaparegut, que era Catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d'Alacant, i que va dir: "[...] l’autor defensa, en un capítol molt poc documentat, unes tesis lingüístiques indefensables sobre l’origen del valencià parlat pels moriscs. I promet més publicacions en aquest sentit. [...] A tall de cloenda, podríem dir que les afirmacions lingüístiques de l’autor d’aquest llibre no estan al mateix nivell que la seua aportació documental i sociològica, que és en realitat la seua especialitat".
-I Enric Guinot, professor d'Història medieval de la Universitat de València que analitza els mites sobre els quals es basen les teories secessionistes i els desmunta tots, començant per l’origen autòcton dels valencians, l’origen àrab o mossàrab etc. A més també posa en el seu just lloc els treballs basats només en el Llibre del Repartiment. Queda per tant clar i sense cap gènere de dubtes que la massa del poble original valencià, anterior a les immigracions d’aquest segle, procedeix del nord de la península (siga de Catalunya o d'Aragó) i no és local com defensen els secessionistes. Açò és inqüestionable i no es pot opinar de forma contrària. Qui tinga dubtes que estudie les 1.200 pàgines del llibre de Guinot Els fundadors del Regne de València.

Toni Estrela
Llicenciat en Història medieval.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: Cartes pobla dels pobles dels nostres voltants
« Respondre #12 el: 19 de Gener de 2009, 12:18:01 »
Gràcies per la teua aportació, Toni. Afegiria, no obstant (i contradient a Mikel de Epalza), que tampoc l'aportació documental de Leopoldo Peñarroja (vista l'afirmació que afecta a Benafigos a eixe llibre) està a un nivell tan elevat com li va assignar eixe Catedràtic, doncs tenint accés al document original (o a la seua transcripció) que Peñarroja cita i que s'ha reproduït íntegrament al meu anterior missatge és molt difícil ubicar geogràficament Benafigos al costat d'Alcorisa i de Seno.

Però bò, tampoc vaig a posar-lo a parir per un error que no sé si comet habitualment.

Salut.
« Darrera modificació: 19 de Gener de 2009, 12:21:49 per Pere Escobar Solsona »
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re:Cartes pobla dels pobles dels nostres voltants
« Respondre #13 el: 29 de Octubre de 2012, 14:22:45 »
Al primer missatge d'esta sèrie feia referència a alguns dubtes sobre la propietat del Castell de Culla entre 1260 i 1274. He trobat estos documents (de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, dins dels documents del regnat de Jaume I -"Sobre diversas materias Pars II", Registre 13, Pàgines 164r i següents, Fulls 22 i següents del document digitalitzat-), crec que de 1264, on es fa referència al Castell de Culla, a Blasc d'Alagó i a Guillem d'Anglesola.

No sé exactament què diu, però fa referència també al castell de Sàstago; intentaré transcriure-ho quan tinga un ratet.
« Darrera modificació: 29 de Octubre de 2012, 14:34:09 per Pere Escobar Solsona »
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

 

En la Resposta ràpida pots utilitzar BBC i emoticones com ho faries en un missatge normal, però d'una manera més convenient.

Atenció: en aquest tema no s'han enviat missatges al menys des de 120 dies.
Encara que estiguis segur de que vols respondre, si us plau considera començar un nou tema.

Nom: Correu:
Verificació:
Escriu les lletres mostrats en el dibuix
Escoltar les lletres / Sol.licitar una altra imatge
Escriu les lletres mostrats en el dibuix:
De quin poble som? ¿De qué pueblo somos?:
Escriu el mil en xifres. Escribe el mil con números.: