Autor Tema: Cartes pobla dels pobles dels nostres voltants  (Llegit 8319 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: Cartes pobla dels pobles dels nostres voltants
« Respondre #5 el: 06 de Novembre de 2008, 19:11:26 »
A la carta pobla de Culla, de 1244, no apareixen ni Vistabella, ni Atzeneta, ni, per suposat, Benafigos; de fet, tampoc apareix Benassal, tot i que la seua carta pobla és de 1239 i que el seu terme es queda fora dels llindars descrits al document.

El podio de Moncatil, que és la primera fita que apareix a la carta pobla, és l'ermita de Sant Cristòfol que hi ha dalt de la Font d'En Segures, a l'actual frontera amb Benassal; segueix cap al baranchum del Mançanar (al nordoest de l'ermita de Sant Cristòfol), que està als voltants de l'actual Mas de Mansans, lleugerament al nord de l'actual frontera amb Benassal, seguint després cap al rivum qui descendit dels Albers, que no és altra cosa que l'actual Riu dels Arbres, i segueix baixant segons el recorregut d'este riu i del rivum Sichum (l'actual Riu Sec) fins arribar al rivum rivum, que és el Montlleó. Amb estes fites podem comprovar que la Pinella, que ara és de Benassal, era a 1244 part de Culla.

La frontera continua després a tot el curs del Riu Montlleó (vel cursum vadit ad terminum de Alcalaten) fins arribar a la frontera amb Xodos (que era part del castell de l'Alcalatén), de manera que tot el terme de Vistabella queda inclòs dins de la descripció de les fronteres de Culla; l'extensió cap al sud continua seguint la frontera amb Xodos i Les Useres (ambós part del castell de l'Alcalatén) fins arribar a la frontera amb Vilafamés, de manera que Atzeneta i Benafigos també queden dins de la descripció de les fronteres de Culla.

Ací cal fer una xicoteta parada, doncs les fronteres actuals d'Atzeneta no toquen amb el terme de la Vall d'Alba (que formaba part de Vilafamés fins el segle passat), de manera que haurem de concloure que almenys una part de l'actual territori de Les Useres formava part o de Vilafamés o de Culla.

Una vegada s'arriba a la Rambla Carbonera, la frontera queda determinada pel curs de la mateixa en direcció cap a Ares (Et intrat ad ramblam de Carbonera, et dividit cum termino de la Serra. Et ramblam in sursum dividit cum termino de Ares) fins arribar, aproximadament, a l'actual frontera entre Vilar de Canes, Benassal i Ares; després segueix fins l'actual frontera entre Vilar de Canes, Benassal i Culla (Et ascendit in serra de Foveis, que correspondria a La Selleta i Les Foies d'ara) per a dirigir-se cap a Mochellos i anar a parar una altra vegada a l'ermita de Sant Cristòfol. Vilar de Canes i Torre En Bessora queden també, per tant, dins de la descripció de les fronteres de Culla.

Per tant, la Culla de 1244 abarcava els actuals termes municipals de Culla, Vistabella, Atzeneta, Benafigos, Torre En Bessora i Vilar de Canes, a més d'una xicoteta porció del sudoest de Benassal i, possiblement, una part de l'est de Les Useres.
« Darrera modificació: 07 de Novembre de 2008, 09:58:43 per Pere Escobar Solsona »
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat miquel

  • Convidats
  • ***
  • Missatges: 124
  • Karma: +2/-0
noves cartes de poblament
« Respondre #6 el: 07 de Novembre de 2008, 17:33:06 »
CARTES DE POBLAMENT

Sobre l’aplec  de les cartes de poblament que has exposat, s’hi trobem interessants cartes de donació-població entre la tardor i l’hivern de 1203-04, aquestes son les del Boi i el Mall que proven que els cristians ja havien pres una gran part del castell de Culla.
Totes dues atorguen termes amplissims a dits castells comprenen tota la part occidental de la futura Tinença des del Penyagolosa  fins al riu de les Truites i tota la riba oest del Montlleó.
El 23 de novembre  de 1216 el papa confirma al rei Sanç de Navarra la possessió de varis castells de frontera “ edificats o poblats per ell” entre ells el Mall, entre els castells esmentats hi ha també demés un castrum novum que no es pot identificar , els de Alehedo (Aledó de Vistabella), Arcediello (Arcedó de Vilafranca), Avengalbon (El Port de Mingalvo) atorgat al bisbe de Saragossa el 1202, Alocaf que sembla Olocau i Penna de Arannon a Benifassà.
Abans de 1234 Balasc d’Alagó empra el castell de Culla i en el moment d’atorgar carta de població al Riu de les Truites (1239) inclou el Mall dins del seu terme.
Per entendre un poc entendre els límits tenim que fer dos apartats en les delimitacions del Castell de Culla.
DELIMITACIONS GENERALS
Aquestes no comencen amb el document de 1213 sinó com he comentat als anys 1203 el del Boi i 1204 el del Mall que delimiten tot l’espai de la posterior Tinença de Culla al sud-oest i al nord del riu Montlleó.
-   EL BOI O VALL D’OSSERA. El castell del Boi (Bos anomenat Vallis Ursera pels sarraïns), va ésser donat per Pere el Catòlic a Arnau Palatzí l’1 d’octubre de 1203 per edificar-lo i poblar-lo, amb l’obligació de fer host i cavalcada i amb un amb un ample terme que abraçava els actuals de Vistabella, Atzeneta i Benafigos .
(... assigno autem / et dono terminos huic castello de penna Golosa usque ad collatum de Forcatis et ex alia de Penna Golosa usque / ad fossas de Meo Cide de Fossas de Meo Cide usque ad rigum Sicum de illa Moscarola et sicut tenet rigus Sicus usque ad / focem de Campo de Açeneta, et de Osea inctus.

El terme menor o reduït es pot definir per contrast amb les confrontacions de la carta de població de Vistabella de 1251 i de 1382, el 15 de novembre de 1286 el rei Alfons lliura a Guillem d’Anglesola els drets que pogués tenir sobre el mateix a causa d’haver-lo guanyat el seu pare (Pere el Gran) després de dos segles de vida pròpia va ésser unit a Vistabella l’any 1405.
-   EL MALL: Te una delimitació que abraça el territori entre els rius de les Truites i de Montlleó, practicament fins al terme de Morella, Ares i Benassal.
(... sicut via venit de illa Moscarolaet vadit ad illas covas de Petro Xemeneç versus castrum et deinde sicut itur ad illum fontem de rivo Truitarum et de eodem rivo inferius usque ad ecclesian que dicitur del Çit et de Rivo Truitarum usque ad rivum de los Tremols et de rivo de los Tremols usque ad rigallum de Benahaçam et de rigallo de Benahaçam usque ad rivum Siccum et citra rivum Siccum superius usque ad castellum dictum de Mallo, et de ipso castro de Mallo usque ad illum fontem de la Moscarola citra castellum illud de Mallo.
El terme menor del Mall com el del Boi es defineix per contrast amb els límits de Vilafranca que a manca de documentació anterior testimonia la separació de Morella el 16921, el riu de les Truites, el riu Vellós, la font del Tossal de Montllat, la Torres dels Gils, el Barranc d’en Llorenç, el molí dels Ullals i el riu Montlleó conformen una mena de línia defensiva.
-   CULLA. La primera delimitació conjunta és del 22 de maig de 12113 quan Pere el Catòlic  en fa promesa, no hi ha document original, però si nombroses copies, una de 1251 i un altra de 1252, que han permès documentar diversos topònims.
(... a parte / Cantavelle , usque ad rivum de Truitis, et ex alia parte quamtum extemditur Campellus Siccus, versus Aras et totum locum nuncupatum Avi/naççal, ruppe de Corbó intus stante et ex alia parte usque ad covas de Berig sicut extenditur et exit ad collatum de Infurcatis / et ex alia parte usque ad covas de Berig sicut extenditur et exit ad collatum de Infurcatis / et ex alia parte usque ad Xodos et inde ad Pinnan Gulosam toto campo de Arzeda intus stante sicut rivus Siccus ipsum dividit , monte etiam Lato intus stante, et sicut inde etiam extenditur ey exit ad scalerolam rivi de Truitis.
La traducció literal seria “... per la banda de Cantavella, fins al riu de les Truites, i d’altra banda tota l’extensió del Campello Sec en direcció a Ares i tot el lloc anomenat Avinassal  que compren el tossal del Corbó i d’altra banda fins a les Coves de Bèrig tota l’extensió fins arribar al coll dels Entreforcs i per altra banda a Xodos i d’allí a Penyagolosa quedant dintre tot el camp d’Arcedó segons el divideix el riu Sec, quedant tambe a dintre Montllat i d’allí tota l’extensió  fins arribar a la font del Riu de les Truites”.
Anys després es delimita entre 1224 i 1225 el futur bisbat de Tortosa que abraçaria de sud a nord “ Alcalaten cum suis terminis, Morem cum suis terminis, Culam cum suis terminis, Aras cum suis terminis, Morelam cun suis terminis.
El castell de Morem es segurament el del BOI.
Als Furs de 1261 les confrotancios d’aquestes terres son mes o menys “... y Morella con sus terminos así como parte de Monrrroy y sale al rio de las Truchas que es cerca de la Anglesuela y asi como va a Arcedó y a Ledón, los quales son dentro de dicho reyno y asi como va a la Musquerola y de la Musquerola a Mora.
Poc després Constança d’Alagó el 1263 lliura al seu fill Guillem d’Anglesola dona els lllocs de Culla, Vistabella, Villafranca, Benassal i Atzeneta.
   (... totum castrum nostrum de Culler cum omnibus aliis castris et fortitudinibus ac locis que sunt sita et posita infra terminus dicti castri de Culler, videlicet, castrum de Corbó, et de Boy et de Vistabella, et de Benafigos de Atzaneta et de Molinello, et de Turrem de Vinarabino, et de Benaçale, et cum omne jure quod habemus et habere debemus in locis vocatis Vilar de Canes et del Castellar que omnia sunt infra regnum Valencie constituta. Et dictum castrum dividit terminos cum terminis castri de Ares et cum terminis de Villa francha , et cum terminus de Mosquerola et cum terminus Portus de Mingalvo, et cum terminis castri de Vilaformosa et cum terminis de Xodos et cum terminis de les useres, et cum Serra de Vallmayna et cum terminis de les Coves.



Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Carta pobla del Boi (Vistabella)
« Respondre #7 el: 11 de Desembre de 2008, 17:17:00 »
Ad noticiam cunctorum perveniat, quod ego Petrus, Dei gratia rex Aragonum et comes Barchinone, per me et per omnes successores meos, concedo, laudo, dono, et per presentem scripturam confirmo tibi Arnaldo Palacini et tuis omnibus successoribus, castrum et locum qui vocatur secundum christianos Bos, et secundum sarracenos Vallis Ursera, hoc modo videlicet quod illum locum construatis et populetis, et vos et vestri successores per hereditatem habeatis et possideatis perpetuo; ita tamen quod de illo castello et loco per me et per meos successores regnaturos in regno Aragonis, pacem et guerram contra cunctos faciatis, quandocumque et quocienscumque a me vel a meis tibi vel tuis fuerit dictum et mandatum.

Et etiam quod non prodeat vel exeat malum sive dampnum terre mee et regno meo.

Et si aliquid malum vel raubaria inde exiret, bona fide teneris tu et tui qui dictum castrum habuerint, predictum malum et raubariam restituere et emendare iuxta iudicium curie mee.

Assigno autem et dono terminos huic castello, de Penna Golosa usque ad collatum de Forcatis, et ex alia parte de Penna Golosa usque ad fosas de Meocide, et de fosas de Meocide usque ad rigum Sicum de illa moscarola, et sicut tenet rigus Sicus usque ad focem de campo de Açeneda et de Osea [inctus], sic dono tibi istos terminos totos intus per circuitum apud ipsum castrum.

Predictum autem castrum et locum, cum istis predictis terminis, cum ingressibus et egressibus suis, cum aquis, pascuis, pratis, silvis et nemoribus, heremis et populatis, sicut dictum est, dono et concedo tibi Arnaldo Palatini et tuis omnibus successoribus per hereditatem propriam, predictis conventionibus mihi et meis salvis et retentis integre michi et meis.

Datum apud Turol die dominica prima mensis octubre, per manum Iohannis de Berax, domini regis notarii, et mandato eius scripta, sub era Mª CCª XLª prima.

Signum + Petri regis Aragonum et comitis Barchinone.

Huius rei testes: Berengarius de Attentia senior in Turol, Eximinus de Lusia senior in Sos, Petrus Xemini de Orrea senior in Burgia, Garcia Rumei senior in Calataiub, Bernardus de Castellazolo senior in Ainsa, Petrus Sesse senior in Aranda, Blaschus Rumei senior in Tirasona.

Signum + Iohannis de Berax.
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: Cartes pobla dels pobles dels nostres voltants
« Respondre #8 el: 14 de Gener de 2009, 18:29:33 »
Diexem temporalment les cartes pobla dels pobles dels nostres voltants per a fer referència a una altra carta pobla (la de Camarena de la Sierra, a Terol), un poc més vella (de 1194) i que, segons Leopoldo Peñarroja Torrejón (al seu llibre El Mozárabe de Valencia, de 1990), cita les zones encara no conquerides més avall d'eixe municipi, entre les quals estan Quinqueturres (Cinctorres), Ares (tal qual) i... Benfigum (Benafigos segons l'autor del llibre).

La referència de la carta pobla que hi ha al llibre és ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), Reg. 2, f. 99.

Se sap alguna cosa d'açò?
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat miquel

  • Convidats
  • ***
  • Missatges: 124
  • Karma: +2/-0
cartes pobla dels nostres voltants
« Respondre #9 el: 17 de Gener de 2009, 12:43:58 »
Es la primera noticia que tinc respecte al llibre que comentes i al nom de Benafigos.

 

En la Resposta ràpida pots utilitzar BBC i emoticones com ho faries en un missatge normal, però d'una manera més convenient.

Atenció: en aquest tema no s'han enviat missatges al menys des de 120 dies.
Encara que estiguis segur de que vols respondre, si us plau considera començar un nou tema.

Nom: Correu:
Verificació:
Escriu les lletres mostrats en el dibuix
Escoltar les lletres / Sol.licitar una altra imatge
Escriu les lletres mostrats en el dibuix:
De quin poble som? ¿De qué pueblo somos?:
Escriu el mil en xifres. Escribe el mil con números.: