Autor Tema: La Guerra Civil  (Llegit 15453 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: La Guerra Civil
« Respondre #10 el: 03 de Abril de 2009, 17:12:59 »
Com a 1938, els dos primers «Estados», que pertanyen als delictes més greus (assassinats), segueixen estant en blanc; no es va reobrir la Causa, doncs, per possibles assassinats que hagueren quedat impunes tres anys abans. Més endavant veurem, a l'informe individual de cadascun dels inculpats, les raons per les quals es va reobrir la Causa (raons que no són exclusives de Benafigos, obviament).

Ara ens cenyirem a la pàgina 8 de les 47 de les que consten estes noves diligències judicials. A esta pàgina és on es llisten els noms dels 26 inculpats; són estos (es posa entre paréntesi el significat de les notes manuscrites):

1. Modesto Barreda Cabedo (vivint a Benafigos, en llibertat condicional).
2. José Domingo Barreda (vivint a Benafigos, en llibertat condicional).
3. Modesto Domingo Barreda (empresonat).
4. Fidel Domingo Escrig (vivint a Benafigos, no és inculpat).
5. José Escrig Vives (mort).
6. José Gómez Escrig (vivint a Benafigos).
7. Samuel Gómez Monserrat (vivint a Benafigos, en llibertat condicional).
8. Emilio Gómez Solsona (desaparegut).
9. Augusto Gómez Vives (vivint a Benafigos).
10. Demetrio Linares Barreda (vivint a Benafigos, no és inculpat).
11. Domingo Linares Barreda (vivint a Benafigos).
12. Juan Marín Albert (vivint a Benafigos).
13. José Marín Barreda (mort).
14. Antonio Marín Monserrat (vivint a Benafigos).
15. Benedicto Marín Monserrat (vivint a Benafigos, en llibertat definitiva).
16. Ricardo Monferrer Rovira (vivint a Benafigos).
17. Pedro Monserrat Moliner (vivint a Benafigos, en llibertat definitiva).
18. Amadeo Monserrat Rovira (desaparegut).
19. Miguel Monserrat Vives (vivint a Benafigos).
20. Matías Pons Vives (vivint a Benafigos).
21. Juan Rovira Monferrer (vivint a Benafigos, en llibertat condicional).
22. Adolfo Solsona Domingo (vivint a Benafigos, en llibertat definitiva).
23. Celedonio Solsona Monferrer (vivint a Benafigos; a Octubre de 1944 es remetria nota de rectificació, doncs a la llista constava per error com a segon cognom Domingo -ho veurem a la fulla 47-).
24. Eduardo Solsona Domingo (vivint a Benafigos).
25. Juan Solsona Domingo (vivint a Benafigos, absolt pel Consell de Guerra).
26. Ambrosio Vidal Pons (vivint a Benafigos; a Octubre de 1944 es remetria nota de rectificació, doncs a la llista constava per error com a nom Antonio).

Finalment, és d'interés que estos «Estados» ja no els signen Pablo Monserrat i José Monserrat, sinó l'Alcalde, Joaquín Monferrer, i el Secretari (del qual és imposible averiguar el nom a partir de la signatura); tanmateix, la data en la qual s'envia finalment la documentació és el 3 de Febrer de 1942 (encara que consta, per error, 1941), és a dir, quasi 6 mesos després de què es requerira.
« Darrera modificació: 07 de Abril de 2009, 00:36:48 per Pere Escobar Solsona »
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: La Guerra Civil
« Respondre #11 el: 03 de Abril de 2009, 18:03:58 »
Al nou «Estado número 3» de 1941 s'inclouen 24 noms (els 26 de la llista que hem vist menys els dos als quals se'ls anota que no són inculpats) com a responsables de de la destrucció d'imatges i objectes de culte de l'església i de l'ermita de l'Ortisella; com es pot veure, s'incrementa cosiderablement el número d'inculpats (en són 17 més que a 1938), però s'exclouen el saqueig del Calvari i el requisament de béns. A més, cal destacar que a esta nova versió canvia la data en la qual es produeix el saqueig, que segons els documents de 1938 va ser el 21 d'Agost de 1936 i segons este nou document va ser el 4 d'Agost.

El 14 de Juliol de 1942 el jutge (Díaz Merry) envia una circular per a què els destacaments de la Guàrdia Civil realitzen un informe sobre tot allò que va passar a tots els pobles; el 15 de Gener de 1943, la Guàrdia Civil d'Atzeneta remet al jutge l'informe, que és incorporat a la Causa tres dies després.
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: La Guerra Civil
« Respondre #12 el: 03 de Abril de 2009, 23:14:52 »
L'informe que la Guàrdia Civil remet al jutge és una espècie de qüestionari de 9 apartats, comú a tots els pobles.

La primera part del qüestionari pregunta per la situació política durant el període que anava des de les Eleccions fins l'alçament, on es pregunta pels noms dels principals dirigents dels partits d'esquerres i de sindicats (Modesto Barreda Cabedo i Juan Rovira Monferrer en el cas de Benafigos), si l'Ajuntament els va deixar fer (afirmatiu en el cas de de Benafigos) i altres preguntes sobre propaganda i altres actuacions similars (totes negatives).

A la segona part es pregunta pel recolçament dels veïns a l'alçament els moments després de produïr-se; en el cas de Benafigos no va haver adhesions ni manifestacions favorables.

A la tercera part es pregunta per com es van organitzar els partits d'esquerres i els sindicats una vegada iniciada la guerra; es pregunta pels inspiradors d'eixa organització (Modesto Barreda Cabedo per la CNT i José Domingo Barreda per l'UGT) i pels dirigents (Modesto Barreda Cabedo, Juan Rovira Monferrer, Pedro Monserrat Moliner, Eduardo Solsona Domingo i Emilio Gómez Solsona), pels funcionaris dels òrgans de justícia (José Domingo Barreda va ser jutge, Demetrio Linares Barreda va ser fiscal i Fidel Domingo Escrig va ser l'alguatzil), pels dirigents dels sindicats (Modesto Barreda Cabedo i José Domingo Barreda), pels agitadors i propagandistes més destacats (els mateixo d'abans) i per altres qüestions relacionades amb els comités revolucionaris, actes d'execucions i participants en assassinats, així com pels responsables dels aparells de propaganda (premsa, ràdio...).

A la quarta part es pregunta pels procediments utilitzats per les organitzacions del «terror marxista», que actuaven, segons l'informe,  per imposició i amenaces, es reunien a la Casa Abadia i prenien les decisions de paraula; també es pregunta pels llocs on empresonaven a les víctimes, si hi havia tortures o altres maltractaments, les formes de cometre els assassinats i els llocs i mètodes habituals amb els què es cometien, els casos de major ensanyament i crueldat, el destí dels cadàvers o els casos de soterraments fora dels cementeris.

A la cinquena part es demana una relació de les víctimes, havent d'especificar la professió i la filiació política de cadascuna d'elles.

A la sisena part es pregunta per la formació de milícies per a anar al front en els moments inicials de la guerra.

A la setena part es pregunta pels reclutaments de quintes per a l'exèrcit popular.

A la vuitena part es pregunta per les principals destroces materials i per la persecució religiosa.

I a la novena part es pregunta per l'actitud dels veïns durant l'alliberament, que va ser correcta, pels rojos que van aconseguir fugir.

S'indica a l'informe que Modesto Barreda Cabedo i José Domingo Barreda estan detinguts (és el 15 de Gener de 1943) i que la resta de dirigents estan en llibertat.

Més d'una any i mig després (el 23 d'Agost de 1944), el jutge Díaz Merry indica que es consulte a l'alcalde i al rector per a què es nomenen a dos pèrits que puguen tasar els danys causats a l'església i a l'ermita, que els jutges ordinaris prenguen declaració als perjudicats pels béns destroçats o requisats durant la dominació roja i que es remeta informe detallat per a incorporar-lo a la Causa General; tanmateix, ordena a la Guàrdia Civil que elabore un informe detallat de cadascun dels inculpats.

Eixos informes arriben al jutge Díaz Merry menys d'un mes després (el 14 de Setembre de 1944); el jutge incorpora els informes a la Causa General i demana aclaració sobre Modesto Domingo Barreda i Antonio Vidal Pons (que es relacionen com a desconeguts) i sobre el segon cognom de Celedonio Solsona.
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: La Guerra Civil
« Respondre #13 el: 04 de Abril de 2009, 00:31:19 »
A partir d'ací es troben els informes de la Guàrdia Civil.

Sobre l'absència de dades de Modesto Domingo Barreda i Antonio Vidal Pons

«Remitimos 24 informes de sujetos de Benafigos, de esta demarcación.

Se remiten a V.I. 24 informes de los 26 que se situan en su supra escrito 1207 de 23 de Agosto último, permitiéndoseme significarle que las dos situaciones correspondientes a Modesto Domingo Barreda y Antonio Vidal Pons, no se remiten por no ser conocidos por el que suscribe, como tampoco por el Alcalde y Jefe Local de Benafigos.

Adzaneta, 11 de Septiembre de 1944
».

Sobre Modesto Barreda Cabedo

«Modesto Barreda Cabedo, elemento destacado de Izquierdas y sindical C.N.T. desde Octubre de 1936, durante el G.A.N. [Glorioso Alzamiento Nacional] formó parte del Comité; fue iniciador en pedir dinero a las personas de Derechas; intervino en la destrucción de los archivos Parroquial y del Ayuntamiento; en Consejo de Guerra fue condenado a 21 años y en la actualidad en Libertad Condicional en Benafigos desde 19 Mayo 1943.

Adzaneta, 11 de Septiembre de 1944
».

Sobre José Domingo Barreda

«José Domingo Barreda era elemento destacado de izquierdas, pertenecía a la sindical C.N.T. Formó parte en la Comisión gestora como concejal desde el 27 Abril 1931 hasta el 8 Noviembre 1936; intervino en la destrucción de los archivos Parroquial y del Ayuntamiento; de resultas de un viaje que hizo a Castellón se ¿? las imágenes y los ¿? de la Iglesia y ermitorio de la Ortisella. Por auxilio a la rebelión fue condenado a 12 años y 1 día, en la actualidad en Libertad Condicional en Benafigos.

Adzaneta, 11 de Septiembre de 1944
».
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: La Guerra Civil
« Respondre #14 el: 04 de Abril de 2009, 01:19:59 »
Sobre Fidel Domingo Escrig

«Fidel Domingo Escrig ha sido siempre elemento de izquierdas; nombrado alguacil antes y durante el G.M.N [Gran Movimiento Nacional], no se tiene conocimiento haya formado parte en hechos criminosos; en la actualidad reside en Benafigos.

Adzaneta, 11 de Septiembre de 1944
».

Sobre José Escrig Vives

«José Escrig Vives, elemento destacado, perteneció al Comité; tomó parte en los desmanes cometidos en Benafigos; marchó a la guerra, frente rojo, donde desapareció.

Adzaneta, 11 de Septiembre de 1944
».

Sobre José Gómez Escrig

«José Gómez Escrig es de izquierdas y sindical C.N.T., ¿?; intervino quema de las imágenes; en la actualidad en Benafigos.

Adzaneta, 11 de Septiembre de 1944
».

Sobre Samuel Gómez Monserrat

«Samuel Gómez Monserrat, elemento destacado de izquierdas, en Octubre de 1936 se afilió a la C.N.T., de la que fue secretario; uno de los primeros en entrar en el ermitorio de la Ortisella violentando las ventanas, destruyendo un ¿? en ella había; fue para las masías a pedir ¿? de las personas de derechas y después las multó con 25 pesetas, también tomó parte en la destrucción de la Iglesia; en Consejo de Guerra fue condenado a 12 años y 1 día, en la actualidad en Libertad Condicional en Benafigos.

Adzaneta, 11 de Septiembre de 1944
».
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

 

En la Resposta ràpida pots utilitzar BBC i emoticones com ho faries en un missatge normal, però d'una manera més convenient.

Atenció: en aquest tema no s'han enviat missatges al menys des de 120 dies.
Encara que estiguis segur de que vols respondre, si us plau considera començar un nou tema.

Nom: Correu:
Verificació:
Escriu les lletres mostrats en el dibuix
Escoltar les lletres / Sol.licitar una altra imatge
Escriu les lletres mostrats en el dibuix:
De quin poble som? ¿De qué pueblo somos?:
Escriu el mil en xifres. Escribe el mil con números.: