Autor Tema: Les Guerres Carlistes  (Llegit 2149 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Les Guerres Carlistes
« el: 05 de Desembre de 2009, 19:55:55 »
El cinquè terç de la Guàrdia Civil, comandada pel Capità Jacinto Mendoza y Muñoz, junt a una altra columna capitanejada pel Tinent Coronel de Zamora, va arribar a Benafigos el 19 d'Agost de 1869 a les 12 de la nit perseguint a una facció carlista dirigida per Galindo (un dels que es va alçar el dia 11 d'Agost a Vila-Real contra el Govern); al dia següent, les forces gubernamentals van partir cap a Benassal seguint el rastre dels carlistes. Eixe 20 d'Agost de 1869 van arribar a Benassal a les 9 i mitja de la nit i es va produïr una famosa batalla dins del poble, amb els carlistes fent front a les forces gubernamentals des de dins d'algunes cases; van haver quatre morts i tres ferits carlistes, i tres ferits greus per part de les forces governamentals, que van poder fer dos presoners (un d'ells amb boina, que significa que era requeté).

L'alçament d'eixe estiu, que va ser sofocat al mes de Setembre a tota Espanya (sent President del Govern el General Prim), va ser el prolegòmen de la Tercera Guerra Carlista, que començaria tres anys després.

Adjunto les edicions de dos diaris (La Esperanza i La Iberia) de finals d'Agost de 1869 on es recullen els fets.
« Darrera modificació: 06 de Desembre de 2009, 02:58:45 per Pere Escobar Solsona »
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: Les Guerres Carlistes
« Respondre #1 el: 05 de Desembre de 2009, 21:39:53 »
Entre l'1 i el 2 de Juliol de 1872, ja iniciada la Tercera Guerra Carlista (a meitats del mes d'Abril d'eixe any), intenten amagar-se a Atzeneta i a Benafigos un grup carlista de 14 persones sorgit de Vilanova d'Alcolea (d'on fugien després d'assassinar a un estanquer anomenat El Sec), però la rebuda no deguera ser massa amigable i van haver de tornar cap a Les Useres, que era d'on venien.

Tot i que el carlista Pascual Cucala va aconseguir, a finals de 1872, prou recolzament popular a les nostres comarques, a principis de Juliol de 1873 les forces carlistes seguien sent prou escasses per estes terres: un cabo i quatre homes, dirigits pel capità Chevelo, es van presentar a Xodos el 7 de Juliol de 1873 exigint diners als veïns; eixa mateixa nit van anar a Benafigos, on van poder dormir. El dia 14 va passar per Atzeneta i per Benafigos una altra partida de carlistes, esta vegada la dirigida per Cea. Hi havia, no obstant, molt més de moviment de les forces carlistes per tota la zona, que anaven creixent poc a poc; de fet, a l'any següent (1874) es va arribar a crear una mena de mini-Estat amb centre a Cantavella.

Adjunto la pàgina 3 de l'edició del 6 de Juliol de 1872 del diari La Discusión, d'on he extret la primera de les notícies. La segona notícia apareix a la pàgina 2 de l'edició del 9 de Juliol de 1873 del diari La Esperanza, que també adjunto a este missatge. La tercera notícia apareix a la pàgina 3 de l'edició del 16 de Juliol de 1873 del diari El Imparcial.
« Darrera modificació: 05 de Desembre de 2009, 21:41:52 per Pere Escobar Solsona »
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: Les Guerres Carlistes
« Respondre #2 el: 06 de Desembre de 2009, 01:25:16 »
Amb Cantavella com a centre neuràlgic del carlisme a les nostres comarques, l'exèrcit fidel al recentment restituit Alfons XII estableix la seua seu d'operacions a Llucena a finals de Juny de 1875; la nit del 27 al 28 de Juny, eixe exèrcit mamprén la marxa cap a Vistabella i Cantavella en dos expedicions distintes, una que anirà per Les Useres i per Xodos i l'altra que anirà per Atzeneta i per Benafigos. Per les notícies que arriben de l'expedició que va per Xodos sabem que (a més de patir molt per arribar a Vistabella pel Mas del Collet, per la Lloma de Bernat i pel Mas del Racó) en el moment en què van ser divisats pels 15 carlistes que quedaven (sobre les 5 i mitja de la vesprada del dia 28), estos van eixir de Vistabella d'immediat en direcció cap a Cantavella per a donar part a Dorregaray. A les 7 de la vesprada, després de ser rebuts per les autoritats i per alguns veïns, l'exèrcit continua la seua marxa cap a Cantavella.

L'altra expedició arriba en dos parts, una quedant-se a dormir la nit del 28 de Juny a Benafigos i l'altra a Vistabella; al dia següent, camí de Vilafranca, lluiten al Monlleó contra Dorregaray, Villalain, Cucala i Palacios, continuant la seua marxa fins arribar el dia 30 al migdia a Cantavella per iniciar el seu setge (amb l'ajuda de la divisió de Catalunya) amb 13 batallons, 18 peces Plasencia (ametralladores) i 4 esquadrons.

La Tercera Guerra Carlista va acabar a les nostres terres una vegada rendida Cantavella (pocs dies després); a Catalunya es va allargar fins el 19 de Novembre i a Navarra fins el 28 de Febrer de 1876 (quan Alfons XII va entrar a Pamplona). A eixa data, Carles (el duc de Madrid que volia governar baix el nom de Carles VII) va ser obligat a creuar la frontera amb França i la guerra es va donar per acabada.
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: Les Guerres Carlistes
« Respondre #3 el: 13 de Desembre de 2009, 11:47:00 »
La Segona Guerra Carlista va afectar quasi exclusivamente a Catalunya, de manera que no he trobat informació al respecte sobre Benafigos; passarem, doncs, a la Primera (1833-1840), que és la que va generar més adhesions a les nostres terres i la que va fer famós entre els carlistes a Ramón Cabrera (El Tigre del Maestrat); no obstant això, a la premsa que he trobat no apareix per Benafigos Ramón Cabrera, sinó un dels seus subordinats, Manuel Martínez (Pelejana, sobrenom que prové del lloc on va néixer).

Per a fer-nos una idea general, el primer carlisme va sorgir quan va morir Ferran VII (el 29 de Setembre de 1833), qui havia canviat les lleis successòries per a què la seua filla (Isabel II) pogués ser la nova regina d'Espanya quan ell morira; si Ferran VII no hagués canviat eixes lleis, el rei hagués estat el seu germà, qui es va autoproclamar rei baix el nom de Carles V.

A les nostres comarques, el carlisme va tindre la seua època daurada al 1838, quan Morella va passar a mans carlistes per segona vegada (el 28 de Gener) i es va convertir en capital carlista; en canvi, la notícia en la què apareix Benafigos és de dos anys abans (publicada el 6 de Febrer de 1836 relatant uns fets del 28 de Gener) i es correspòn amb una de les etapes més sanguinàries de les Guerres Carlistes (quan els liberals afusellaven, com a mesura disuasòria, a tots els presoners carlistes que capturàven). De fet, només 10 dies després de publicar-se eixa notícia, el general Nogueras va ordenar l'afusellament de la mare de Ramón Cabrera com a resposta per l'afusellament dels alcaldes de Torrecilla i de Valdealgorfa.

El relat sobre Benafigos, publicat a La Revista Española, conta com Pelejana va haver de fugir dels voltants de Les Useres per a amagar-se a Benafigos al ser descoberts per una columna, dirigida per Antonio Buil, que es dedicava exclusivament a fer batudes pel nord de la província de Castelló buscant partides de carlistes; tot i que eixe dia Manuel Martínez Pelejana va poder despistar a Antonio Buil (ja entrada la nit es va haver de retirar a Atzeneta per a donar descans als seus esgotats soldats), pocs dies després Pelejana moriria a Ares (l'1 de Març següent) a mans d'un soldat (teòricament rendit) d'eixa mateixa columna.
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

 

En la Resposta ràpida pots utilitzar BBC i emoticones com ho faries en un missatge normal, però d'una manera més convenient.

Atenció: en aquest tema no s'han enviat missatges al menys des de 120 dies.
Encara que estiguis segur de que vols respondre, si us plau considera començar un nou tema.

Nom: Correu:
Verificació:
Escriu les lletres mostrats en el dibuix
Escoltar les lletres / Sol.licitar una altra imatge
Escriu les lletres mostrats en el dibuix:
De quin poble som? ¿De qué pueblo somos?:
Escriu el mil en xifres. Escribe el mil con números.: