Autor Tema: La Tinença de Culla  (Llegit 2460 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
La Tinença de Culla
« el: 16 de Setembre de 2010, 17:05:47 »
Benafigos, Benassal i El Molinell no van entrar a formar part de la Tinença de Culla fins el 7 de Gener de l'any 1300; abans d'eixa data, la Tinença estava conformada només per Culla, Corbo, Vistabella, Atzeneta i Vinrobí.

Segons la Revista de archivos, bibliotecas y museos (pàgina 333 del volum 39, de 1919, disponible completa (en PDF, 31 Mb) ací), Guillem d'Anglesola va adquirir Benassal, Benafigos i El Molinell eixa data (7 de Gener de l'any 1300) i va ser aleshores quan les va integrar dins la Tinença de Culla.

Vol dir això que Benafigos no formava part de les possessions de Guillem d'Anglesola almenys des d'alguna data posterior a 1263 (quan sa mare, Constança d'Alagón, li va donar el castell de Culla); però també podria ser que Benafigos deixara de pertànyer a Blasco d'Alagón en algun moment posterior a 1244 (que és quan es defineixen les fronteres de Culla, on sí que queda integrat), de manera que el canvi de mans del castell de Culla durant la segona part del segle XIII tinguere un recorregut totalment independent al de Benafigos (de fet, a la donació dels bens de Constança d'Alagón al seu fill, de 1263, s'anomenen Culla, Vistabella, Atzeneta, Benassal i Vilafranca, però no s'anomenen ni Benafigos, ni El Boi, ni El Molinell).

Esta dada (que jo desconeixia) està extreta d'un llibre de Francisco Almarche Vázquez anomenat "La antigua civilización ibérica en el reino de Valencia" i publicat l'any 1918; com que a la revista on es fa referència a eixa dada no s'especifica l'origen documental de la mateixa, resulta un poc difícil comprovar la vertadera rellevància històrica d'este fet; no obstant, existeixen almenys quatre còpies del llibre d'Almarche a tres arxius de Catalunya (a l'Axiu Històric de la Ciutat de Barcelona, al Museu d'Arqueologia de Catalunya i a la Reial Acadèmia de Bones Lletres), així que seguiré investigant, a veure què podem treure.
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat miquel

  • Convidats
  • ***
  • Missatges: 124
  • Karma: +2/-0
Re: La Tinença de Culla
« Respondre #1 el: 17 de Setembre de 2010, 19:59:16 »
Pere repassant   dades sobre la historia de Benafigos, trobi el següent
 Segons dius, Benafigos, Benassal i El Molinell no van entrar a formar part de la Tinença de Culla fins el 7 de Gener de l'any 1300; abans d'eixa data, la Tinença estava conformada només per Culla, Corbo, Vistabella, Atzeneta i Vinrobí, si i no.
Benafigos, Benassal i el Molinell si que perteneixen a la setena de Culla, però després de nombrosos entrebancs entre els Anglesola i Alagón degut a la herència de Blasc d’Alagó,  resolt  pel propi rei  Jaume I els territoris del castell de Culla, se’ls repartiran entre els litigants i la Corona, el castell del Boi estarà en mas del rei fins l’any 1876.
Dir que aquestos pobles nomenats, estaven en mans del cambrer de la reina Berenguer de Claresvalls. El 26-10-1300 se tornen a incorporar aquestos 3 pobles al castell de Culla, deixant el territori del castell de Culla com estava abans dels Anglesola.

Segons Pere E. Barreda, l’aragonès ja era senyor de Culla, amb els pobles de Atzeneta, Benassal, Benafigos, Vistabella, El Boi, Vilar de Canes, Torre d’en Besora i el Molinell, aquesta donació es feia a perpetuïtat amb tots els termes municipals, terres cultes e incultes, aigües, rius, pastures, caça, pesca, molins i moltures i ple domini per vendre-les i penyorar-les, tant ell com els seus successors, sols mantenint cap el rei el preceptiu homenatge de fidelitat i vassallatge. El domini sobre el castell de Culla durà mentre va viure, passant a la seua mort a al seua filla Constança i el seu marit Guillem d’Anglesola, segons el testament i partició de l’herència.
Sobre els pobles que apareixen, crec que eren els més importants, malgrat que Benafigos sols apareix a les cartes de població d’aquestos pobles,(Atzeneta), ja que Vilar de Canes té carta de població l’any 1273 i La Torre l’any 1269, el Boi apareix com un extens territori a la carta pobla de Vistabella l’any 1251 i la donació dels molins del Montlleó l’any 1253 i degué quedar en mans de la Corona segons prova l’orde de Pere el Gran el 12-9-1286 per pagar-li al seu alcaid 500 sous. Alfons el Cast el lliurà a Guillem d’Anglesola el novembre del mateix any, donant-li carta de població.
El Molinell apareix a la carta de població de Benassal i queda incorporat al terme de Culla l’any 1244, es citat com a límit a la carta de població de Vilar de Canes , segurament va rebre carta de població per Artal d’Alagó, passant a Culla altra vegada l'any 1440
A nosaltres es interessa Benafigos, Però anem per parts Blasc en el seu testament diu que pateix una greu malaltia i que deixa en mans del seu cunyat Pere Sessé el repartiment de les seues pertinències entre la seua filla Constança i el seu net Blasc (ja que el seu fill Artal havia mort en Sax.). Degut que les deutes son nombroses per part de Blasc i  el primer Anglesola dona lloc que per pagar aquestes deutes Hi ha farragosos conflictes entre els succesors de Anglesola - Alagons que fan dificil entendre el que va succeir en aquella epoca al Castell de Culla.
 

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: La Tinença de Culla
« Respondre #2 el: 18 de Setembre de 2010, 00:49:37 »
Vaja embolics!!!

Estaria bé saber a qui li va comprar Benafigos Guillem d'Anglesola, a veure si ens trobem amb els vescomtes de Castellnou...

A veure si tinc temps i puc averiguar alguna cosa...
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat Pere Escobar Solsona

  • Membre del P.I.B.
  • Membre del PIB
  • ****
  • Missatges: 1.393
  • Karma: +3/-0
  • Gènere: Masculí
  • Membre del P.I.B.
    • Opiniones inexpertas
Re: La Tinença de Culla
« Respondre #3 el: 25 de Octubre de 2010, 17:57:52 »
A veure, que repasant el teu anterior missatge m'he adonat que aportes molta informació que jo desconeixia per complet, i m'agradaria (si pots) que la desenvolupares un poc.

1. Benafigos, Benassal i El Molinell, ¿estaven en mans de Berenguer de Claresvalls abans que els recuperara Guillem d'Anglesola a 1300?

2. La reincorporació de Benafigos, Benassal i El Molinell al Castell de Culla, ¿es produeix el 26/10/1300, 10 mesos després de què els recuperara Guillem d'Anglesola?

3. La donació dels molins del Riu Montlleó de l'any 1253, ¿està a l'Arxiu de Culla?

4. Pere el Gran li dona 500 sous al batlle del Boy el 1286. ¿Saps a quin registre reial està això?

5. Alfons el Cast li lliura el Castell del Boy eixe mateix any (1286) a Guillem d'Anglesola. ¿Saps a quin registre reial està això?

6. El Castell del Boy, ¿està en mans del Rei fins 1876? ¿No va quedar integrat dins de Vistabella a principis del segle XV?
Nosotros somos seres racionales...
...de los que toman las raciones en los bares.

Desconnectat miquel

  • Convidats
  • ***
  • Missatges: 124
  • Karma: +2/-0
Re: La Tinença de Culla
« Respondre #4 el: 27 de Octubre de 2010, 17:50:18 »
Anem per parts.
En el primer punt Els 3 pobles Benafigos, Benassal i el Molinell, si que estaven en mans del cambrer de la reina Berenguer de Claresvalls
En La partició de l’herència de Blasc d’Alagó va portar entre els successors nombroses  disputes. Artal i Balasc d’Alagó fills d’Artal mort a Sax l’any 1238 i els Anglesola, el castell de Culla va ser heretat per Constança però ni ella ni els seus nebots heretaren el de les Coves que en aquella època havia sigut atorgat a l’orde de Calatrava, una vegada morta Constança, i en època del Guillem III d’Anglesola, el seu cosí Blai d’Alagó (1263),li ho disputa l’herència apoderant-se de Culla, Vilafranca i Vistabella, com a principals pobles i els Anglesola fan el mateix amb el castell de Sàstago que pertanyia als Alagón, aquestos fets d’armes suposa que l’11 d’abril de 1264 Culla i Vistabella tornen a domini dels Anglesola, no Vilafranca i Benafigos fou conquistat l’any 1290 per passar a la Corona, fins l’any 1300 el qual torna a la demarcació del castell de Culla. (Angel Sanchez Gonzalvo- BSCC , nº 25)

La reincorporació de Benafigos ,Benassal i el Molinell al castell de Culla possiblement seria per eixa època (26-10-1300).
... Un altre fer que cal tenir en comte es que tota aquesta zona quant va ser repoblada va ser a Furs d’Aragó, al 1261 foren aplicats els nous furs de València, els nobles aragonesos que tenien dominis territorials es revoltaren contra el rei Jaume, alguns castells que era dels Anglesola foren addictes al rei se sap per una sentencia de la cancelleria reial  de l’any 1263 per indemnització d’uns fets per l’atac i robatori de cavalls i altres coses quan Berenguer Arnau de Anglesola tornava amb guiatge reial del setge de Morella.
Se suposa que per l’any 1264 la guerra fora acabada però ara venia la guerra judicial entre els dos cosins, amb la intervenció del rei, declarant un incompetència de jurisdicció degut als furs d’Aragó o de València, la sentencia es molt enfarragosa per part del rei, ja que en 1270, encara durava el plet degut als bens de Blai d’Alagó, potser fou la sentencia o la composició derivada de l’arbitratge del bisbe de Saragossa que tampoc coneixem la que adjudicà Vilafranca a Blai d’Alagó, uns pobles a Guillem d’Anglesola i els altres  pobles en litigi a la Corona fins l’any 1300 que tornaren a mans de Guillem d’Anglesola per conformar l’actual castell de Culla.

La donació dels molins del Riu Montlleó de l’any 1253
En les delimitacions particulars de la Tinença de Culla segons Pere Enric Barreda i referint-se a Benassal diu que a la mateixa carta pobla consta “el molendinum de Montleon” que en uns anys esdevindrà un complex moliner important, aixó ho testimonia la perduda donació de 1253 de tots els molins del Montlleó, desde el terme de Villafranca fins el castell del Boi segons Bernat de Vilarnau i el registre que va fer frare Jaume Bertran cap a 1695.
Arxiu Parroquial de Benassal sec 2, nº 9, Iv.

Pere el Gran li dona 500 sous al batlle del Boy, l’any 1286.
Sobre este punt no tinc constància de registre, possiblement al Arxiu Historic Nacional.

Alfons el Cast li lliura el Castell del Boy eixe mateix any, 1286 ......
Aquest registre està al Arxiu històric Nacional, Montesa, carp 483, perg. 138-R

El castell del Boy, ¿esta en mans del rei fins 1876,........
Si va quedar integrant a Vistabella l’any 1405, es una errada meua la data de 1876.
“... Renuncia d’en Domingo Campos sindic del Boi en representació dels veïns i habitants del lloc al seu propi terme i municipi, retenint-se les propietats privades. Copia feta a Montesa el 26 d’agost de 1752, pel notari Bernat Narbonés, mostrat a frare Josep Ramirez, arxiver general de l’orde per Pere Benet Cantavella, escrivà de Vistabella. ARV. 948, 2511,2

 

En la Resposta ràpida pots utilitzar BBC i emoticones com ho faries en un missatge normal, però d'una manera més convenient.

Atenció: en aquest tema no s'han enviat missatges al menys des de 120 dies.
Encara que estiguis segur de que vols respondre, si us plau considera començar un nou tema.

Nom: Correu:
Verificació:
Escriu les lletres mostrats en el dibuix
Escoltar les lletres / Sol.licitar una altra imatge
Escriu les lletres mostrats en el dibuix:
De quin poble som? ¿De qué pueblo somos?:
Escriu el mil en xifres. Escribe el mil con números.: