Per començar, exposarem la principal legislació aplicable a la redacció i desenvolupament del Pla Eòlic. Els enllaços amb la icona volen dir que el document està en format HTML (pàgina Web), els que tenen la icona volen dir que el document està en format PDF (Acrobat Reader) i els que tenen la icona volen dir que el document està en format de Microsoft Word.
Reial Decret 1812/1994, de 2 de Setembre, pel que s'aprova el Reglament General de Carreteres.
Ordre de 16 de Desembre de 1997, per la qual es Regulen els Accessos a les Carreteres de l'Estat, les Vies de Servei i la Construcció d'Instal·lacions de Servei.
Decret 2617/1966, de 20 d'Octubre, sobre Autorització d'Instal·lacions Elèctriques.
Decret 2413/1973, de 20 de Setembre, pel que s'aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.
Llei 49/1984, de 26 de Desembre, sobre Explotació Unificada del Sistema Elèctric Nacional.
Ordre de 30 de Juliol de 1984, que estableix el nou Sistema de Compensacions al Sector Elèctric.
Ordre de 13 de Febrer de 1987, que modifica l'Ordre de 30 de Juliol de 1984, per la que s'estableix el nou Sistema de Compensacions al Sector Elèctric.
Reial Decret 2818/1998, de 3 de Desembre, de Producció d'Energia Elèctrica per Instal·lacions Abastides per Recursos o Fonts d'Energies Renovables, Residus o Cogeneració.
Llei 6/1999, de 15 d'Abril, de Protecció de la Qualitat del Subministrament Elèctric.
Reglament 3301/86 del Consell, de 27 d'Octubre, en el qual s'estableix un Programa per al Desenvolupament de les Regions Menys Afavorides Mitjançant l'Aprofitament del seu Propi Potencial Energètic.
Reglament 2008/90, de 29 de Juny, que crea el Programa THERMIE per a Fomentar les Tecnologies Energètiques a Europa i l'Explotació Racional dels Recursos Naturals.
Decisió CEE 91/565, de 29 d'Octubre, que crea el Programa SAVE per al Foment de l'Eficàcia Energètica a la Comunitat Europea.
2. L'Energia Eòlica
Abans d'entrar directament en els plantejaments que ens han portat a fer esta reivindicació i a estar totalment en contra de l'aplicació del Pla Eòlic a la zona 5 i, més concretament, a Benafigos, exposarem alguns dels estudis que tracten el tema amb més profunditat i més recents, realitzats per agrupacions o persones individuals al respecte, tant a favor com en contra de l'energia eòlica. Hem d'assenyalar i remarcar que els membres de la Penya Independent de Benafigos NO estem en contra de l'energia eòlica, però, com més endavant exposarem, si que lluitarem contra les injustícies i desavantatges que comportarà l'aplicació del Pla Eòlic al nostre poble i als pobles dels voltants.
Així, anomenarem en primer lloc els AVANTATGES de l'energia eòlica.
Pel que fa als avantatges mediambientals, com no, destacarem que no contamina (més endavant demostrarem que no és així, però d'entrada ho acceptem); és inesgotable, ajudant a frenar el consum de combustibles fòssils, repercutint directament, a més a més, a evitar el canvi climàtic.
És una de les fonts més barata si la comparem amb altres, com poden ser les centrals tèrmiques de carbó, les centrals de combustible o l'energia nuclear si es consideren els costs de reparar els danys mediambientals.
És un procediment per crear energia elèctrica molt net des del punt de vista mediambiental.
A més, també repercuteix en que s'estalvia la contaminació creada pels mitjans de transport, doncs, a diferència d'altres fonts d'energia, esta no cal transportar-la.
Tampoc repercuteix en els aqüífers, no produeix gasos tòxics, no contribueix a l'efecte hivernacle, no danya la capa d'ozò i no produeix pluja àcida.
L'electricitat produïda per un aerogenerador evita que es cremen diàriament milers de litres de petroli.
En finalitzar la vida útil, el desmantellament no deixa cap tipus de senyal en la zona.
Pel que fa als avantatges econòmics, destacarem que les companyies paguen un lloguer per molí i any, a més dels corresponents imposts municipals.
Com a exemple, un parc de 10 MW:
Estalvia 28.480 tones a l'any de CO2.
Substitueix a 2.447 Tep. tones equivalents de petroli.
Aporta el treball de 130 persones a l'any durant el disseny i la construcció.
Proporciona indústria i desenvolupa la tecnologia.
Produeix energia elèctrica per a 11.000 famílies.
Per tal d'analitzar alguns dels DESAVANTATGES generals que produeix l'energia eòlica, ens hem recolzat en una agrupació pionera a l'Estat Espanyol en este tema i que, a més a més, és una de les que més està lluitant per la protecció de la Natura. Es tracta d'Ibèrica 2000, un centre dedicat i especialitzat en investigacions i promocions d'iniciatives per conéixer i protegir la Natura.
Per començar, esbrinarem els estudis que presenten els organismes públics referents a la mortalitat de les aus, doncs es poden considerar fraudulents i ens intenten mentir.
Així, l'informe Lekuona, encarregat pel Govern de Navarra, ha conclòs que, només en esta província, a l'any moren 6.450 aus de tot tipus i 650 rates penades; i ho tracta com una avaluació moderada. Tanmateix, no han pogut analitzar les aus que moren pels cables d'alta tensió ni totes aquelles que resulten ferides i moren fora del perímetre del mostreig. Els informes dels organismes públics apareixen retocats en este aspecte i conclouen que cada turbina només provoca al voltant de 0,03 morts a l'any, quan este estudi demostra que, almenys, en moren 20.
Per tant, si analitzem el conjunt de l'aplicació dels plans eòlics a l'Estat Espanyol, podriem concloure que 25.000 turbines per 20 aus són... 500.000 aus mortes a l'any!!!
Però el pitjor és que la majoria d'estes turbines estan col·locades a crestes de muntanyes i llocs especialment deprimits que, al mateix temps, com és el cas de Benafigos, solen gaudir d'una ecologia magnífica i on les aus que moren estan, en molts casos, especialment protegides i/o en via d'extinció.
A més a més, l'impacte sobre les aus migratòries és alt.
Per altra banda, els estats més desenvolupats, com EE.UU. o el Regne Unit, han deixat d'invertir en esta energia perquè la consideren obsoleta (doncs tenim que aplicar el Protocol de Kioto i més endavant podreu contrastar que esta energia pot ser contraproduent per aconseguir l'aplicació d'este protocol) i estan investigant de valent l'aplicació de l'hidrògen com a font d'energia. Ens explicarem: el vent no bufa sempre amb la mateixa intensitat i, per tant, la producció elèctrica d'un aerogenerador canvia de manera constant, però els consumidors necessitem una estabilitat en el subministrament. Els parcs eòlics no ens poden oferir esta estabilitat; per tant, cal compensar els alts i baixos que es produeixen amb energia tèrmica o nuclear, doncs hem d'apuntar que l'aplicació del Pla Eòlic només compensarà una petita part del consum d'energia elèctrica i este és el motiu pel qual el PP no ha establert tancar cap central nuclear ni tèrmica, tot i les mentires que ens van contar en un primer moment i amb l'aplicació dels plans eòlics en marxa.
Com que hi haurà una mica més d'electricitat, les plantes tèrmiques o de gas natural treballaran per baix del seu nivell òptim de rendiment i pujaran la producció en els moments en els quals falte electricitat segons els capritxos del vent. Qualsevol enginyer vos dirà que una planta tèrmica produeix menys gasos hivernacle treballant al seu nivell òptim de rendiment; és a dir, que l'aplicació dels plans eòlics ens faran emetre més gasos hivernacle. És el mateix que passa amb les empreses taulelleres, on els forns no convé apagar-los, doncs els costa molt escalfar-se i consumeixen molta energia en fer-ho. Per tant, tindrem les centrals tèrmiques sense apagar i consumint la mateixa energia que treballant a nivells òptims, degut a la impossibilitat de tirar mà ràpidament d'unes centrals tèrmiques apagades que tardarien hores en escalfar-se per poder tornar a funcionar, de manera que la manca de vent comportaria una ràpida baixada de la producció elèctrica que produiria inevitablement apagades generals.
Resumint, tenim que els gasos que ens estalviem amb els aerogeneradors, els recuperem amb l'increment dels gasos que expulsaran les centrals tèrmiques, de manera que açò comportarà una impossible aplicació del Protocol de Kioto.
Anant cap a un altre punt d'injustícia, direm que no entenem com el Govern de l'Estat Espanyol no vol aplicar estos plans a la mar, doncs tant els països més desenvolupats com aquells més avançats en la producció d'energia eòlica ho consideren fonamental. També ho recolza Greenpeace, apuntant que deuriem declarar d'interés nacional, en tot cas, els recursos eòlics de la mar, doncs som un país privilegiat en este aspecte per l'extensió de les nostres costes; a més a més, a la mar és on el vent bufa amb més uniformitat i ofereix més garanties, a més de no destroçar les nostres muntanyes i matar a milions d'aus.
Amb l'aplicació d'un ambiciós Pla Eòlic a la mar és realment quan podriem pensar en garantir el tancament de centrals nuclears i tèrmiques (i no està massa clar, si atenem a alguns estudis realitzats per a calcular l'eficàcia real de l'energia eòlica, com és el cas dels que està realitzant Mark Duchamp), però degut a no sabem quins interessos, ni s'ha plantejat. Prefereixen carregar-se les nostres terres per no treure'n cap profit. Bé, cap no... hi haurà molts que s'ompliran les butxaques, com les companyies elèctriques i els empresaris constructors, a més de tots els enxufats que treballen fent els projectes d'impacte ambiental, logística, etc.
3. El Pla Eòlic a la zona 5: Benafigos.
Una volta exposades les normes que regulen l'aplicació del Pla Eòlic en una determinada zona, ens centrarem en la que ens ocupa, que no és altra que la que afecta directament al nostre estimat Benafigos, dins de la zona anomenada Zona 5.
El 26 de Juliol de 2001 s'aprova, per acord del Govern Valencià, el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana. Adjunts com Annex a este acord apareixen els plànols de la Comunitat Valenciana on es detallen les zones APTES i les zones NO APTES per a l'aplicació del Pla. És en este acord on es desenvolupen les normes que el regularan (després de 4 capítols i 34 articles) i que més endavant, al punt 4, esbrinarem completament.
Plànol general de les zones eòliques
Plànol ampliat de la Zona 5
El Pla queda delimitat per 15 grans zones APTES, de les quals la zona eòlica 5 afecta a part del terme de Benafigos, doncs com podeu comprovar als plànols hi existeixen àrees NO APTES pintades amb color roig, sobretot a la part Nord-Oest. La resta del terme, que no apareix pintat, seria, segons el Govern Valencià, APTE.
En principi, a més de Benafigos queden afectats altres termes de pobles veïns, com són Atzeneta, Xodos, Vistabella, Culla, Ares, Benassal o Vilafranca, entre d'altres.
Com podeu apreciar, al mateix centre de la zona NO APTA, agafant com a referència el punt en el qual conflueixen els termes d'Atzeneta, Vistabella i Benafigos (l'anomenat Coll del Vidre), apareix un micro-corredor, envoltat per zones NO APTES, que és considerat APTE.
Degut a algun misteri que desconeixem, és precisament a este micro-corredor on volen aplicar el Pla Eòlic. Qualsevol persona que conegue el Coll del Vidre i la Lloma de Benafigos vos dirà que són ecosistemes interconnectats, de característiques quasi idèntiques, que s'integren perfectament dins d'un conjunt per formar el que s'anomena Massís del Penyagolosa. I cap d'estes àrees esmentades, tant pel que fa a la flora com a la fauna com en paisatgística, té res a envejar al mateix cor del Penyagolosa, que, per cert, en este mateix any el Govern Valencià volia declarar Parc Natural. En este punt, ens trobarem amb una contradicció que cal agafar seriosament i que ens fa sorgir més dubtes i sospites.
Però este corredor és tan limitat en quant a extensió que les àrees eòliques entren i es desenvolupen en àrees NO APTES, sobretot al terme de Benafigos. I hem pogut constatar que la major part del Parc Eòlic de Benafigos està desenvolupat dins de zones NO APTES.
Si desenvolupem l'acord del 26 de Juliol de 2001, veurem que ens diu que:
Article 2. Objecte i àmbit d'aplicació.
El Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana té per objecte regular l'instal·lació de parcs eòlics a les zones qualificades com a aptes per a este fi, segons el que s'estableix al capítol d'esta norma sobre classificació del territori de la Comunitat Valenciana atenent a la seua aptitud per a ser suport d'instal·lacions eòliques.
Podem concloure, doncs, que amb la llei a la mà, l'aplicació del Pla Eòlic al terme de Benafigos naix d'una base il·legal.
A l'acord de referència també trobem regulats, als articles 4 al 8, els procediments per a la possible execució i desenvolupament, on es diu que s'han de convocar públicament i s'ha d'obrir un termini per presentar les sol·licituds. Per a la zona 5, van presentar sol·licitud les empreses Guadalaviar Consorcio Eólico Alabe Enerfin i Proyectos Eólicos Valencianos, S.A. (filial de la multinacional Endesa).
A la Ressolució de 25 de Febrer de 2003, la Comissió de Selecció de Projectes de Plans Especials, Plans Energètics i Estudis d'Impacte Ambiental del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, selecciona a l'empresa Proyectos Eólicos Valencianos, S.A. com l'empresa adjudicatària per a la zona 5 i desestima la sol·licitud de l'empresa Guadalaviar. Esta Ressolució també resol que, per part dels Serveis Territorials d'Indústria i Energia corresponents, se sotmeten a informació pública els avantprojectes de parcs eòlics i estudis d'impacte ambiental realitzats per l'empresa Proyectos Eólicos Valencianos.
Així, tenim que la Conselleria d'Indústria adjudica la zona a una empresa que incompleix la normativa vigent al respecte, doncs presenta un avantprojecte realitzat a llocs NO APTES del terme de Benafigos, contradient la llei, generant més dubtes i sospites.
Esta Ressolució està signada per Fernando V. Castelló Boronat, Conseller de Comerç i Energia, el 25 de Febrer de 2003.
El 26 de Desembre de 2003, Jeremías Safont, Alcalde de Benafigos, obreix a exposició pública a l'Ajuntament de Benafigos, amb un mes de termini, l'avantprojecte presentat per Proyectos Eólicos Valencianos, S.A. En este punt ens trobem que, per falta de personal, en còmput setmanal durant tot l'any, difícilment alguna setmana l'Ajuntament està obert més de 8-10 hores a la setmana en horari fix, el que redueix, i molt, l'aplicació de la llei en quant a exposició pública. Vàrem localitzar a l'alcalde i, dissabte per la vesprada, vàrem poder veure el maleït avantprojecte.
I ací és on vàrem advertir un altre error gravíssim: l'avantprojecte presentat té un defecte de forma i de fons que, si el traslladem a la llei, invalidaria la documentació presentada. Segons el que consta a este avantprojecte, els termes de Benafigos i Vistabella no es corresponen amb la realitat, doncs la línia que parteix els dos termes està desplaçada cap al sud, de manera que part del terme de Benafigos apareix com a terme de Vistabella; açò és molt important, perquè dins d'eixa zona es situen 3 aerogeneradors que, en lloc d'anar al terme de Vistabella, pertanyen al de Benafigos.
A més, a l'avantprojecte s'adverteixen altres irregularitats que tractarem minuciosament a les AL·LEGACIONS que presentarem el punt 4, desenvolupades com a causes i motius de la NO acceptació per la nostra part de l'imposició del Pla Eòlic a Benafigos.
4. No al Pla Eòlic: Causes i motius.
Els motius pels quals ens oposem a este Pla Eòlic els hem recollit en les al·legacions que la Plataforma Contra l'Aplicació del Pla Eòlic presentarà davant la Conselleria d'Indústria; ací exposem les al·legacions que es presentaran pel que respecta al nostre poble. Els enllaços que hi ha al text són mapes superposats de les zones eòliques i dels estudis realitzats per la Conselleria de Medi Ambient amb motiu del Pla d'Ordenament Forestal de la Comunitat Valenciana; estos mapes superposats tracten de demostrar que no té sentit ubicar els parcs eòlics damunt zones on hi ha constància oficial del seu valor ecològic i paisatgístic (i més si estes valoracions estan fetes per la mateixa Generalitat).
A totes llums, és insuficient el termini d'un mes per presentar al·legacions ben formulades a un Avantprojecte d'esta envergadura. Els estudis de les localitzacions exactes de les terres afectades, de la flora i la fauna a les que afecte i de la medició dels possibles impactes negatius que pot produir l'instal·lació d'este Parc Eòlic, i més tenint en compte la brevetat de l'Estudi d'Impacte Ambiental del propi Avantprojecte, sumat a la manca d'estudis tècnics externs referents a l'entorn social i natural sobre el qual s'assentarà estos Parcs, fa pràcticament impossible donar curs a les al·legacions en el termini previst. Per tot açò, demanem siguen acceptades estes al·legacions tot i no estar dins el termini reglamentari, donada l'importància que tenen estes instal·lacions per als pobles afectats.
L'anàlisi del medi socioeconòmic l'estableix l'article 13 (Estudi d'impacte ambiental) de l'Acord de 26 de Juliol de 2001 de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, pel qual s'aprova el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana (publicat al DOGV 4054, de 31 de Juliol de 2001); a este article s'obliga a estudiar els factors socioculturals. Segons el primera paràgraf del punt 7 d'este article: «Caldrà descriure i cartografiar l'existència de jaciments arqueològics inventariats, tant mobles com immobles, d'elements etnològics i de vies pecuàries classificades, i àrees d'activitats col·lectives tradicionals».
No s'anomena cap element d'interès etnològic quan es veuran afectats alguns d'ells, com El Pou de la Penyaroja, el Pou de Román o l'Albenc del Cagaferrà, entre d'altres. Menció a part mereixen vàries construccions de pedra en sec, alguna d'elles entre les més representatives de tot el terme de Benafigos.
No s'anomena ni s'enumeren totes les vies pecuàries afectades; només se n'anomenen algunes d'elles, dos de les quals hi ha dos que estan catalogades com d'interès natural al Catàleg de Vies Pecuàries de la Comunitat Valenciana.
Tampoc es diu res respecte al fet que la zona de la Lloma de Benafigos és una àrea reconeguda en tota la província per la seua qualitat i la seua quantitat rovellonera, essent des de fa moltes dècades una zona utilitzada per milers i milers de persones per a este fi. A més, a causa de la qualitat i la quantitat de vies pecuàries existents, ressalta que la zona de la Lloma és utilitzada per centenars i centenars de persones practicants de senderisme de totes les edats per a gaudir de la natura en estat pur.
Menció a part mereix la caça, molt arrelada a Benafigos; el terme de Benafigos està acotat en la seua totalitat. Cal mencionar també que la Societat de Caçadors Virgen de la Ortisella va decidir, per majoria absoluta en un ple extraordinari, rebutjar el Pla Eòlic a tot el terme de Benafigos.
A part, la Lloma també és una àrea que deixa molts diners als particulars, donat que la recol·lecció de trufes i la ramaderia són altres activitats tradicionals molt arrelades a esta zona.
Ressaltar també que en breu es presentarà un projecte de senderisme mitjançant l'Associació Cultural l'Ortisella, que també ha rebutjat el Pla Eòlic a Benafigos amb el 88% dels vots; entre altres característiques, este projecte serà el més ambiciós de tota la Comunitat Valenciana , doncs tindrà més de 150 Km. de senderisme per tot el terme de Benafigos, incloent la Lloma, que té un especial protagonisme.
Al segon paràgraf del mateix punt 7 de l'article 13 es diu que: «Caldrà incloure, a més a més, un estudi sobre el grau d'acceptació de la població del projecte i sobre els sectors de l'activitat econòmica existent a la zona». Este punt no ha estat desenvolupat, així que l'avantprojecte parteix ja d'una base il·legal, doncs la població de Benafigos encara està esperant algun tipus d'informació o consulta al respecte.
De la mateixa manera, s'obvia que l'aplicació d'un pla eòlic en una zona és inversament proporcional a l'única eixida que té el poble de Benafigos en este moment, i que no és cap altra que el desenvolupament del Turisme Rural, tant de moda per estos temps.
A més a més, tampoc es menciona que els quatre únics comerços que té Benafigos, a més de les diverses cases rurals per a llogar que existeixen, subsisteixen gràcies al turisme, de manera que l'aplicació del Pla Eòlic els portarà irremediablement a tancar les seues portes, quedant el municipi sense cap tipus de servei i quedant destinat a l'extinció. Per posar un exemple, cap agència de turisme recomana ni ofereix pobles en els quals s'haja aplicat un Pla Eòlic.
De la mateixa manera, es menyspreen els efectes de les instal·lacions sobre els habitants de Benafigos (i de la zona en general) i sobre els visitants deguts als sorolls que es generaran tant durant la construcció com quan es pose en funcionament. Açò a passat totalment desapercebut per a l'empresa adjudicatària, fins el punt que ni ho menciona.
Tampoc es diu res sobre les projeccions d'ombres o de camps electromagnètics que es generaran, i més tenint en compte que, segons l'avantprojecte, el casc urbà de Benafigos està només a 2,1 Km. de distància de la zona de la Lloma.
L'avantprojecte conclou valorant positivament l'impacte socioeconòmic sense cap mena d'anàlisi ni de menció sobre tot el que s'ha exposat a este segon punt. Per tot açò, esta conclusió la considerem irreal i fictícia, doncs no existeix cap dada sobre la que assentar-la; una conclusió que només afavoreix a l'empresa adjudicatària. No entenem com la Conselleria li ha pogut adjudicar a Proyectos Eólicos Valencianos, S.A. un projecte de tanta importància per a la zona quan no respecta ni la llei vigent. Tot un misteri.
Les al·legacions corresponents a l'Estudi d'Impacte Ambiental les assentarem sobre el Decret 162/1990 de la Generalitat Valenciana, de 15 d'Octubre, publicat al DOGV 1412 de 30 d'Octubre, i sobre el propi acord de creació del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana mencionat al punt 2.
La delimitació sectorial exigida per als Estudis d'Impacte Ambiental (article 9 del Decret 162/1990) queda resolta de la següent manera a l'avantprojecte: «Proyectos Eólicos Valencianos, S.A., tiene en consideración condiciones de carácter medioambiental y de aprovechamiento energético principalmente, ya que su ubicación se produce en suelos sin transformar». Per més que revisem en l'avantprojecte, no trobem cap condicionant de caràcter mediambiental descrit ni justificat. Tampoc entenem quin aprofitament energètic pretenen utilitzar quan, segons el Pla General d'Ordenament Forestal de la Comunitat Valenciana realitzat per la Generalitat, la Lloma apareix valorada amb 0,00 €/Ha. al mapa de vents d'esta zona; és a dir, que el projecte es pretén aplicar sobre una zona en la qual la valoració econòmica del vent és 0 .
L'àmbit d'aplicació dels parcs eòlics d'esta zona està descrit a l'avantprojecte així: «El ámbito se apoya en caminos rústicos, curvas de nivel topográficas o elementos naturales que permitan el mejor desarrollo de las instalaciones preservando las condiciones ambientales del lugar, sin excederse más allá de lo necesario para el funcionamiento».
Si es revisa a fons l'avantprojecte, es troben contradiccions constantment; una d'elles és que al seu punt 2.6 trobem que, en lloc de recolzar-se en camins rurals, els utilitzarà , com és el cas de la Vereda de la Font de la Solana .
Tampoc es recolza, ni molt menys, en curves de nivell topogràfic, sinó que, directament, l'han projectat sobre tota la cresta de la muntanya en línia horitzontal, d'extrem a extrem de la Lloma. Cal ressaltar que esta zona no té pràcticament desnivell, estant situada a més de 1.000 metres d'alçada per damunt del nivell de la mar i on destaca el Pic del Vidre, de 1.083 m.
També cal ressaltar que esta zona és, si exceptuem el cim del pic de Penyagolosa, des de la que millors panoràmiques es poden apreciar de tota la Comunitat Valenciana; així, entre d'altres es poden apreciar els pobles de Vistabella, Culla, Ares, Atzeneta, Benafigos, Els Ibarssos, Cabanes, els masos del Pla de Meanes , Vilafamés, Vila-Real... i altres elements naturals d'interès, com són el mateix pic del Penyagolosa, les Illes Columbretes, el Desert de les Palmes o el Penyal d'Ifach (a la província d'Alacant) entre molts altres.
Segons l'article 9 del Decret 162/1990, «caldrà descriure les interaccions ecològiques claus i la seua justificació». Esta exigència també ha estat obviada, essent una de les més importants, doncs la zona de la Lloma res té a envejar a qualsevol espai natural protegit. És més, la zona sobre la que s'assenta el Pla Eòlic està declarada zona especialment protegida no urbanitzable, contigua a la zona LIC (Lloc d'Interès Comunitari) del Penyagolosa. Per tant, esta exigència de la legislació és fonamental per entendre i protegir la flora i la fauna de la zona.
Els efectes sobre la població humana que cal identificar, censar, inventariar, quantificar i cartografiar (segons el que diuen l'article 6 del Decret 162/1990 i l'article 13 de l'acord de creació del Pla Eòlic) no estan recollits a l'avantprojecte.
Els efectes sobre el relleu estan descrits en general per a tota la zona eòlica 5 i no es centra individualment en cada àrea que és àmbit d'aplicació; ni tan sols nomena la zona de la Lloma de Benafigos, faltant descaradament a la legalitat vigent.
Pel que fa al clima, l'anomena per damunt, abastant zones tan diverses com la Serra d'En Galceran o la Lloma de Benafigos; no s'aporta cap dada científica o de treball de camp que pugue tenir-se en compte, fins el punt que conclou que és un clima Continental mentre que en un principi l'estableix com clima Mediterrani. Considerem que, per tot açò, este punt manca dels requisits mínims exigits.
Respecte a l'hidrologia , l'avantprojecte estableix que la zona de la Lloma de Benafigos presenta diversos barrancs que acaben desembocant al Riu Montlleó i a la Rambla Carbonera; sobre les aigües subterrànies només menciona que «tiene importantes afloramientos sin presentar buenas condiciones hidrológicas».
En realitat, els barrancs de la Lloma de Benafigos desemboquen a quatre vessants: el Riu Montlleó, el Barranc del Gumbau, el Barranc del Vidre i la Rambla Carbonera.
No es sap ben bé sobre quines dades basen la conclusió sobre els afloraments, doncs no es disposa de cap dada ni estudi científics, ni es censa ni inventaria ni es quantifiquen les aigües subterrànies. Enumerarem alguns d'estos afloraments, que han estat utilitzats durant segles pels habitants de Benafigos tant per a consum personal com per al reg: el Pou de la Penyaroja, el Cocó del Vidre, el Pou de Pepet, les Fonts de la Solana, les Fonts del Gumbau i les Fonts del Joncar, entre d'altres.
Com es pot veure, l'avantprojecte presenta conclusions precipitades i que falten a la realitat.
Pel que fa a l'edafologia, l'avantprojecte diu: «2 factores marcan la zona, la litología y la presencia de fuertes pendientes». Després d'esta conclusió, es centra en parlar de tot el conjunt de la zona 5, sense entrar a estudiar l'àmbit d'aplicació de la zona de la Lloma de Benafigos, de manera que este punt manca de qualsevol rigor científic, incomplint, una vegada més, la legalitat vigent.
L'impacte que este Parc Eòlic tindrà sobre la flora de la zona no està pràcticament desenvolupat a l'Estudi d'Impacte Ambiental presentat junt a l'Avantprojecte (amb 9 línies dona per tancat el tema, sense realitzar cap cens, ni quantificar ni inventariar cap espècie vegetal), a més de proposar un impacte moderat quan en realitat l'impacte és molt alt, tot i les rectificacions que es proposen per part de l'Empresa. En concret, la ubicació del Parc Eòlic s'assentarà damunt zones on existeixen tot tipus de plantes, arbres i arbusts que estan protegits per la Directiva 97/62/CEE i que fins el moment actual no han tingut cap mena de contacte amb entorns diferents als seus.
A tota la Lloma de Benafigos existeixen bruguerars d'argelagues (codi 4090 de l'Annex I de la Directiva 97/62/CEE), ginebres (codis 5130, 5210 i 9560 de l'Annex I i inclòs a l'Annex II), savines (codi 9560), pins negrals (codi 9530), carrasques (codi 9340), ginestes (Annex II), grèvol (codi 9380), teix (codi 9580) o llorer (codis 5230, 5310 i 9360), entre d'altres.
Al nord de la Lloma de Benafigos, dins el terme de Vistabella, les espècies són exactament les mateixes que les anomenades a l'apartat a) anterior. El fet que l'any 2003 es proposara per part de la pròpia Generalitat esta zona com inclosa dins el Parc Natural del Massís del Penyagolosa (Ordre de 13 d'Octubre de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge, publicada al DOGV 4610, de 17 d'Octubre) dóna una idea de l'importància de la flora d'este paratge natural.
Els criteris d'exclusió d'àrees previstos a la Declaració d'Impacte Ambiental del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana , de 25 de Juliol de 2001, inclouen, segons el criteri número 5, les «àrees cobertes per masses boscoses d'espècies arbòries rellevants de la Comunitat Valenciana o en les que estes, tot i no ser dominants, es troben presents». Entre estes espècies, trobem barreja de pins, pins negrals, pins blancs, savines bordes, coscolls o carrasques, entre d'altres.
La fauna és el punt més desenvolupat a l'avantprojecte; tot i això, segueixen havent punts que no compleixen la legalitat vigent.
No s'han tingut en compte els efectes negatius que tindran sobre la fauna els sorolls durant la construcció i durant el funcionament normal, així com tampoc es diu res de l'efecte discoteca que suposo una total desorientació a molts animals.
Sobre l'ictiofauna, l'avantprojecte diu, com així és, que no existeix.
Sobre l'herpetofauna, l'avantprojecte reconeix que existeix gran varietat de rèptils, però ni els enumera, ni els quantifica, ni els inventaria, ni els censa, incomplint una vegada més la legalitat vigent.
Respecte als mamífers, passa el mateix que amb els rèptils; però a més, cal destacar que entre les espècies existents a la Lloma, hi ha cabres hispàniques, espècie protegida i en perill d'extinció.
L'avifauna és el grup més afectat i l'únic que està quantificat i inventariat a l'avantprojecte; totes les espècies que s'enumeren pertanyen a grups especialment protegits i, alguns d'ells, en perill d'extinció. Per tant, l'únic punt que compleix la legalitat vigent reconeix que hi ha espècies que han estat declarades especialment protegides tant pel Govern Espanyol com pel Govern de la Generalitat i per la Comunitat Europea. Donada l'alta mortalitat que estos tipus d'instal·lacions tenen sobre les aus, el mateix avantprojecte reconeix que l'aplicació del Pla Eòlic a esta zona serà un crim ecològic en tota regla, doncs inclou, entre d'altres espècies, a l'Àguila Reial, al Falcó Peregrí o al Mussol Reial.
Sobre el paisatge, l'avantprojecte conclou que «los parques no aparecen como un elemento dominante en el paisaje».
S'inclouen com Annex I a este escrit diverses imatges de la zona amb una previsió aproximada de com quedarà el paisatge amb els aerogeneradors instal·lats, imatges que demostren que no és certa l'afirmació que es diu a l'avantprojecte.
Per si no ha quedat clar el valor paisatgístic d'esta zona, ens referirem una altra vegada al punt 3.b.iii d'este mateix escrit.
A més, tal i com s'exposa al punt quatre d'este mateix escrit, el Pla General d'Ordenament Forestal de la Comunitat Valenciana reconeix que esta zona està dins les zones amb més valoració paisatgística.
Pareix clar, doncs, que l'afirmació que es fa a l'avantprojecte és totalment errònia i manca de qualsevol rigor científic, doncs totes les claus agafades per a realitzar l'estudi són falses.
Pel que fa a la protecció forestal, destaca que la Lloma està enquadrada dins una zona envoltada per monts d'utilitat pública, entrant dins estes àrees. El mateix avantprojecte reconeix que «la aplicación del plan eólico afectará al perímetro de estos montes»; per este motiu, es tindria que excloure l'aplicació del pla eòlic a la zona de la Lloma segons l'article 2 (Àmbit d'aplicació) de l'acord de creació del Pla Eòlic.
Pel que fa a la protecció pecuària, es veuran afectades dos vies recollides i classificades com d'interès natural a l'esborrany del catàleg de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana, reconeixent-lo el mateix avantprojecte.
La zona de la Lloma i del Port del Vidre estan situades junt al LIC del Penyagolosa segons la Red Natura 2000, recollint-se diferents espècies d'interès i protecció especial (sobretot aus planejadores i rapaços).
El Pla General d'Ordenament Forestal de la Comunitat Valenciana, elaborat per la Conselleria de Medi Ambient, conté aspectes referents a la zona que no són compatibles amb l'ubicació d'un Parc Eòlic.
En el seu apartat referent a la Valoració Integral dels Ecosistemes Forestals, trobem les següents dades:
Segons el Mapa de Valoració Econòmica del Vent, esta zona està valorada amb 0 €/Ha. No té sentit ubicar un Parc Eòlic on la valoració econòmica del vent és nul·la.
L'Agència Valenciana de l'Energia manté que la millor ubicació dels parcs eòlics és l'interior de la Comunitat Valenciana, perquè a la mar no hi ha suficient vent. En canvi, segons el mapa citat al punt anterior, la zona de la costa consta com «No valorada », situació que es confirma amb la sol·licitud de la instal·lació de 8 parcs eòlics (que estaran ubicats a 4 Km. de la costa de Vinaròs, mar endins) que no entrarien dins el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, però que produirien més energia que les zones 4, 5 i 6 del Pla Eòlic juntes.
Segons el Mapa de Valoració Econòmica de l'Aspecte Paisatgístic, la zona afectada pel Parc Eòlic està en la seua totalitat inclosa dins les tres valoracions més altes. Donat l'impacte visual d'estes instal·lacions, no pareix en absolut raonable ubicar-lo on està previst.
Segons el Mapa de Valoració Econòmica de l'Aspecte Ambiental, tota la zona està inclosa entre les tres valoracions més altes.
Finalment, segons el Mapa de la Renda Econòmica Total, també trobem que la zona està inclosa dins les tres valoracions més altes. Veient açò, pareix que queda prou clar que la zona en la qual es vol ubicar el Parc Eòlic no és la més idònia si tenim en compte els aspectes forestals i medi ambientals, suportant la tesi la pròpia Conselleria de Medi Ambient.
Dins l'apartat Estratègia de Conservació de la Biodiversitat en Ecosistemes Forestals també trobem incongruències entre l'Estudi d'Impacte Ambiental inclòs dins l'Avantprojecte presentat per Proyectos Eólicos Valencianos, S.A. i el que considera la Conselleria de Medi Ambient que cal conservar dins el territori de la Comunitat Valenciana. Segons el que es diu al Pla General d'Ordenament Forestal a este apartat, es descriuen moltes espècies, tant de flora com de fauna, que viuen dins la zona on es vol ubicar el Pla Eòlic i que, segons la Conselleria de Medi Ambient, haurien d'estar protegides.
Pel que fa a l'ús del sòl, l'avantprojecte reconeix que es veuran afectats pels parcs eòlics alguns masos i els monts forestals, però ni els quantifica ni exposa en quina mesura es veuran afectats, incomplint una vegada més la legislació vigent.
A més de totes les irregularitats exposades a cadascun dels apartats, l'article 9 de l'acord de creació del Pla Eòlic exigeix:
Descriure les interaccions ecològiques claus i la seua justificació (no s'han inclòs a l'avantprojecte).
Un estudi comparatiu de la situació ambiental actual i la futura (tampoc s'ha inclòs a l'avantprojecte).
L'article 7 del mateix acord exigeix també:
Una descripció de l'actuació i les seues accions derivades (no s'ha realitzat).
L'examen de les alternatives tècnicament viables i la justificació de la solució adoptada (no s'ha realitzat).
Inventari ambiental i descripció de les interaccions ecològiques o ambientals claus (no s'ha realitzat).
Identificació i valoració dels impactes, tant en la solució proposada com en les seues alternatives (no s'ha realitzat).
Per tot el que s'ha exposat, es pot concloure que l'avantprojecte falta a un mínim de rigor científic i incompleix clarament molts punts de la legalitat vigent , de manera que:
L'aplicació del Pla Eòlic a la zona 5 hauria de ser paralitzada fins que l'avantprojecte complisca amb tots els requisits legals que marca la llei.
En tot cas, i donat que amb la documentació aportada amb este escrit es caracteritzen factors del medi físic que suposen un millor coneixement de les seues característiques, no reconegudes a l'avantprojecte, hauria de ser revisat i modificat el Pla Eòlic a la zona 5, tal i com preveu l'article 19 de l'acord de creació del Pla Eòlic.
L'Agència Valenciana de l'Energia hauria de buscar alternatives per a ubicar els parcs eòlics a zones on l'impacte ambiental i paisatgístic no fora tant alt; donat que pareix clar que no s'han fet estudis de vent a la costa, s'hauria de replantejar completament el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana per a aconseguir el menor impacte possible sobre la natura.
Vista teòrica de la Lloma amb els aerogeneradors instal·lats
Vista teòrica de la Lloma amb els aerogeneradors instal·lats
Vista teòrica de les Roques de Culla amb els aerogeneradors instal·lats
Vista teòrica de la Lloma amb els aerogeneradors instal·lats
5. Constitució de la Plataforma contra el Pla Eòlic.
Una vegada presentats els Estatuts de la Plataforma Contra l'Aplicació del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana a la Zona 5 (es van presentar el dijous dia 27 de Maig) per a que la Plataforma siga reconeguda legalment i feta la primera Assemblea General a Benafigos dos dies després, comença la feina per aconseguir els fins de la Plataforma: parar l'aplicació del Pla Eòlic a la zona 5 en els termes proposats per l'empresa Proyectos Eólicos Valencianos. Al fòrum de la Plataforma es podran seguir els avanços en este tema.
Per començar a funcionar, a la primera reunió es va decidir crear una Comissió Permanent on estigueren representats els cinc pobles que, de moment, tenen gent que s'oposa a l'ubicació dels Parcs Eòlics a esta zona: Atzeneta, Benafigos, Culla, Vistabella i Xodos. Si finalment hi hagués més pobles que vulgueren integrar-se dins la Plataforma s'habilitaria algun mètode per que tots estigueren representats dins esta Comissió Permanent.
La primera acció de la Plataforma és la recollida de firmes en contra de la ubicació dels Parcs Eòlics; tots els pobles afectats estan ja treballant en esta primera acció. Us recordem que a l'apartat 6 teniu els models de recollida de firmes junt al manifest de la Plataforma per que els pugueu descarregar i imprimir.
Les al·legacions referents a Benafigos són les que es poden veure al punt 4 d'esta reivindicació. La resta de pobles encara no les tenen preparades, així que conforme les vagen acabant les anirem incorporant.
Us recordem que teniu disponible ací el model de Sol·licitud d'Alta per a formar part de la Plataforma, que haurà d'anar acompanyada d'una fotocòpia del vostre DNI. També hi haurà disponible en breu una sol·lictud especial per a que altres organitzacions s'adherisquen col·lectivament a la Plataforma.
En estos moments, la Plataforma està esperant que es realitzen els tràmits per part de l'Ajuntament de Benafigos per fer la consulta popular sobre l'acceptació o no del Parc Eòlic de la Lloma de Benafigos per part dels veïns de Benafigos. Mentrestant, s'està creant un CD amb la recopilació de tota la informació disponible sobre el Pla Eòlic, donat que a esta web, per problemes d'espai, no cap tota la documentació de la que es disposa;
en estos moments, l'ordinador en el qual s'està creant el CD no té connexió (es tracta d'un ordinador personal i per tant no té connexió permanent). Si este botó () canvia a color verd, podreu veure com va la creació del CD.
Quan les tingueu completes, les podeu enviar a l'adreça que us donarem per correu electrònic quan algú de vosaltres ens avise que té fulls amb firmes. També podeu donar-nos-les en mà... ja sabeu on trobar-nos.
Tots els logotips, marques, noms d'empresa i qualsevol altra referència a títols protegits per la propietat industrial o intelectual que s'esmenen a esta Web són propietat dels seus titulars. Els comunicats i els missatges del fòrum, així com les notícies externes esmentades a qualsevol dels apartats d'esta Web, són responsabilitat dels seus autors respectius. Només ens fem responsables dels missatges, comunicats o notícies que estiguen firmats per la Penya Independent de Benafigos.
Les dades proporcionades en el registre d'usuari són exclusivament per a ser utilitzades dins d'esta Web. No venem ni cedim a ningú les dades de qui es registre ací. Si vols deixar de ser usuari de la nostra Web, pots donar-te de baixa sempre que vulgues, tant des del fòrum com des de l'Administració d'Usuaris de la pròpia Web (dins la secció d'Actualitat).
Comprovant... 
volen dir que el document està en format HTML (pàgina Web), els que tenen la icona 
volen dir que el document està en format PDF (
volen dir que el document està en format de Microsoft Word. 
) canvia a color verd, podreu veure com va la creació del CD.
